«Volem informar als lectors que ja no publicarem més en cap dels nostres comptes oficials a la xarxa social X (anteriorment Twitter). S’ha convertit en una caixa de ressonància de les teories de la conspiració i la desinformació».
Amb aquest missatge s’han acomiadat de Twitter les últimes hores dos dels mitjans de comunicació més importants del seu àmbit geogràfic: La Vanguàrdia, a casa nostra, i el diari anglès The Guardian, un dels més prestigiosos del món. Tots dos coincideixen en la diagnosi: l’algoritme de la xarxa social prioritza i viralitza constantment continguts que, no només col·laboren fermament en la desinformació, sinó que –cito literalment– «promouen continguts que atempten directament contra els drets humans i fomenten l’odi a les minories ètniques, la misogínia i el racisme».
És un camí que fa uns mesos ja havien iniciat l’emissora de ràdio pública nord-americana (NPR), la seva homòloga televisiva (PBS) o la ràdio pública del Canadà (la CBC). També, a títol personal, figures públiques com la ministra britànica, Jess Phillips –que va qualificar la plataforma com «un lloc de misèria»– o d’altres de més pròximes com l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la seva predecessora, Ada Colau. Tots dos, denunciant que X era «un pou de fake news, falsedats i intransigència».
En el moment d’escriure aquest article, el timeline va ple d’entitats i personatges públics que repudien la xarxa i amenacen amb un efecte bola de neu que arrossegui altres mitjans, polítics o personatges públics en general a seguir el mateix camí.
Elon Musk: el punt de partida
El magnat nord-americà va comprar l’empresa l’octubre del 2022. Les seves primeres mesures, més enllà de canviar-li el nom, van ser acomiadar prop de tres mil treballadors i eliminar el departament que moderava els continguts. Després van arribar els perfils de pagament i la modificació de l’algoritme perquè aquests perfils siguin els que monopolitzen la informació que apareix a la teva pantalla. La rellevància ja no te la dona el prestigi de qui ets o la qualitat del que dius, sinó que n’hi ha prou amb un perfil de pagament perquè el teu missatge es difongui amb prioritat a tots els telèfons mòbils. I qui té aquests perfils? Doncs, en gran part, propagadors de notícies deliberadament falses o, en el millor dels casos, que no passarien ni el més senzill dels mecanismes de control de qualitat de cap mitjà de comunicació.
Aquesta, situar la informació, és una de les maneres de dominar la conversa pública. N’hi ha una altra: silenciar a través de l’assetjament. Això no és nou, i és el fet que ha portat moltes figures públiques a no ser presents a la xarxa ja des d’abans de tot aquest rebombori. Al principi, gràcies a la impunitat que facilita l’anonimat i el poder entrar a la vida de qualsevol persona còmodament des del sofà de casa i dir-li el que molt probablement no t’atreviries a dir si la tinguessis cara a cara. Ara, ja directament amb campanyes dissenyades i pagades perquè aquest assetjament el facin centenars de bots de nom @Joan9384384, creats a l’Índia i llençats en massa a repetir missatges en funció del pagador, que probablement sigui un partit d’extrema dreta. De fet, segons Yuval Noah Harari, un dels grans pensadors del nostre temps, més del 20% del contingut que circula actualment a X està determinat per bots.
Disputar tot espai públic?
N’hi ha que creuen que retirar-se és perdre la batalla, i que el que cal és disputar tots i cadascun dels espais. «Les meves causes són més importants que la meva vida», argumenta el ministre Óscar Puente per quedar-s’hi. I ens convida a aquests dilemes: hem de renunciar a aquesta plataforma que durant tant de temps ha estat una eina per qüestionar el poder, construir relats alternatius i posar un altaveu en mans d’aquells que habitualment no el tenen? És compatible continuar creient en això amb que l’àgora pública –en aquest cas, digital– estigui en mans de multimilionaris amb un més que dubtós sentit de l’ètica?
Actualment dirigeix ‘Els Matins’ de TV3. Abans
havia coordinat i sotsdirigit el Matí de Catalunya
Ràdio durant quatre anys. També ha treballat al
programa ‘Crims’, ‘La Vanguardia’, TAC12 i Tarragona Ràdio. És professor del Departament de
Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
