Sempre es parla que la majoria d’accidents de trànsit en vies interurbanes es deuen principalment a infraccions de circulació, errades i distracció del conductor, velocitat inadequada, alcohol o drogues i efectivament aquests que hem enumerat representen el 91,42% dels accidents registrats l’any 2019, segons les estadístiques publicades en l’Anuari Estadístic d’Accidents de Trànsit a Catalunya, tots ells imputables al conductor del vehicle.
Però, quantes vegades hem sentit parlar d’accidents de trànsit provocats pel mal estat de les carreteres, per unes cunetes massa profundes o per unes amplades de la via insuficients, com és el cas de la carretera C-241d, eix vertebral de la Conca de Barberà que va des de la Guàrdia dels Prats (Montblanc), passant per Pira, Sarral, Rocafort de Queralt, Les Piles i Santa Coloma de Queralt, continuant fins a Igualada.
La C-241d forma part de la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat de Catalunya, fa més de 10 anys que està aprovat el projecte d’ampliació i adequació d’aquesta carretera per eixamplar-la 1,5 metres per banda, però de moment continuem patint la poca amplada que té. En molts llocs de la mateixa no arriba als 5,5 metres d’amplada total de les dues direccions de circulació, amb unes cunetes molt profundes que comencen just a la ratlla blanca exterior de la via, que si arribes a caure a baix, no en surts i volques el vehicle, amb les conseqüències que això comporta.
Els camions tràilers que hi circulen fan 2,55 metres i els frigorífics 2,60 metres d’amplada, més els dos miralls laterals que porten, sobrepassen els 20 centímetres de la gavina, en el moment de creuar-se dos camions d’aquestes característiques, les mides d’amplada de la carretera no donen i per tant, ja moltes probabilitats que trenquin els retrovisors «que és el mal menor» o que surtin de la carretera bolcant el camió i provocant un accident greu, com està passant amb bastant freqüència.
És inexplicable que una carretera en tanta circulació de vehicles de tota mena i que dona servei d’una punta a l’altra de la comarca, encara tingui la mateixa amplada dels anys 50.
La Direcció General de Carreteres es preocupa més de delimitar les línies de construcció en sòls urbanitzables que de fer les millores en les carreteres de la seva competència. No servirà de res tenir dintre les poblacions un tram urbà de 10 o 12 o més metres d’amplada i una reserva de 18 o 25 metres per cada banda en sòl urbanitzable, si quan sortim de les poblacions ens trobem en una carretera de poc més de 5 metres.
Espero que aquesta modesta reflexió contribueixi en la mesura del possible a intentar millorar aquest servei bàsic, tantes vegades reivindicat, com són les infraestructures de comunicació per carretera, tan necessàries per al normal funcionament de l’activitat econòmica, de la mobilitat de les persones i per evitar nous accidents de circulació irreversibles. Si volem frenar el despoblament que estem patint a la nostra Comarca, aquest, el de les comunicacions per carretera, és un punt important a tenir en compte.
