Un mapa de població de la Catalunya Sud mostraria dues àrees amb una concentració molt marcada separades per un gran buit. El triangle Cambrils-Valls-Altafulla al Camp de Tarragona, el binomi Tortosa-Amposta a les Terres de l’Ebre i la nostra Catalunya buidada entre l’un i l’altre. Del sud del Baix Camp a la Terra Alta, passant pel Priorat i la Ribera d’Ebre, espais de tradició rural amb poca presència industrial on les centrals nuclears han estat motors d’ocupació i riquesa. Ara, al bell mig d’aquests dos pols, s’hi obre una finestra d’oportunitat. Tot just ara, quan el futur de les nuclears sembla amenaçat, poden tornar a ser un motor de creixement.
Un impost especial sobre la producció d’energia nuclear dota el Fons de Transició Nuclear amb una quantitat propera als cinquanta milions d’euros cada any per desenvolupar polítiques de promoció econòmica a l’entorn de les centrals actives. En un radi de trenta quilòmetres al voltant de les tres centrals nuclears de la Catalunya Sud, a Ascó i Vandellòs, gairebé un centenar de municipis poden aspirar al finançament mobilitzat pel Fons. Ajuts en forma de subvencions i suport a projectes de creixement d’empreses existents o de noves inversions vingudes de fora de la regió. Una palanca per atreure talent, indústria i tecnologia a unes comarques que ho necessiten per tornar a ser espais de futur.
Des del mar fins a la Franja i arribant a alguns municipis lleidatans, tot l’espai central de la Catalunya Sud té durant els propers anys una triple oportunitat d’or. Una oportunitat, en primer lloc, pel teixit empresarial d’aquelles comarques, que ho té tot a favor per créixer amb noves inversions i projectes. Una oportunitat per les empreses de tota la regió, que han de saber aprofitar la seva proximitat i dirigir a aquests municipis una part dels seus projectes de creixement. Una oportunitat, també, per la Catalunya Sud en el seu conjunt, per guanyar punts en l’atracció de projectes d’inversió internacional que ara comptaran amb un suport suplementari que marcarà la diferència.
L’impacte a llarg termini del Fons de Transició Nuclear pot ser extraordinari, una palanca de canvi similar a l’arribada de l’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona o l’aterratge de Port Aventura a la Costa Daurada. Potser serà menys visible i evident perquè es repartirà sobre un territori ampli, però la quantitat d’inversions i nous projectes que es poden generar durant una dècada podria ser realment transformadora. A poc a poc i de forma sostinguda, la generació d’ocupació i riquesa pot generar canvis molt profunds. Els ingredients hi són: el sector primari, el turisme i l’energia, el talent existent combinat amb tecnologia i capital. El repte, ara, serà generar les condicions perquè es trobin amb èxit.
Cinquanta milions l’any durant deu anys són cinc-cents milions que, assumint que puguin aflorar inversions privades d’un volum similar, poden arribar a doblar el seu impacte i més enllà. La xifra és gran i la regió hauria de mirar-la amb un gran sentit de responsabilitat. Aprofitar l’oportunitat pot generar grans canvis positius, però no saber-ho fer seria imperdonable. Una centrada brillant pot acabar en gol, però també en una enorme decepció. La responsabilitat és política, als municipis afectats i més enllà, però també privada. Empreses i inversors han de mobilitzar-se amb un cert sentit d’urgència perquè el diner privat sàpiga encaixar amb el públic. Una gran oportunitat a la recerca d’iniciativa i empenta, pública i privada.
