Les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest diumenge es van convocar per un tema clar i concret: l’oposició dels Comuns al projecte de Hard Rock. Els de Jéssica Albiach van decidir votar en contra dels comptes autonòmics del 2024, que ascendien a 43.700 milions d’euros, per les reticències sobre la tramitació del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. D’aquesta manera, la formació progressista se sumava a la CUP en les crítiques a una inversió privada que sempre han defensat els alcaldes del territori, així com el sector econòmic i turístic de la demarcació.
El debat sobre el Hard Rock ha centrat bona part de la campanya electoral, convertint-se en el tema més destacat a les comarques tarragonines. En aquest sentit, la formació que ha tingut una posició més complicada ha estat Esquerra Republicana, que ha hagut de navegar com ha pogut entre la seva teòrica oposició al projecte i la seva gestió a la pràctica perquè el projecte avancés. Ni sí ni no, ni tot el contrari... Les indecisions, en política, es paguen.
Els comicis d’ahir dictaven, doncs, la primera gran sentència popular sobre un projecte del qual es parla des de fa més d’una dècada, quan encara s’anomenava BCN World. I què ha dit el jutge al respecte? Els números són clars: 15 dels 18 diputats que tindrà la demarcació la pròxima legislatura són de partits favorables al pla: 6 del PSC, 5 de Junts, 2 del PP i 2 de Vox.
A l’altra cara de la moneda es troben les dues principals opositores al projecte, CUP i Comuns Sumar, que es queden sense representació a la província, deixant els escons en mans de Junts i PSC, favorables al pla d’oci. Per la seva part, Esquerra cedeix dos representants i passa de guanyar els comicis del 2021 a ser la tercera força. La conclusió de tot plegat? Les urnes reforcen l’aposta del territori pel Hard Rock.
