És un divendres al vespre i, per segon any consecutiu, Artiga, la revista de referència de l’art i pensament contemporani a la demarcació de Tarragona, lliura els seus premis per reconèixer el treball artístic del nostre territori. Tot seguit comença un concert del barcelonès Sergi Fabregat, una de les últimes sensacions de l’escena musical queer catalana, FUTURACHICAPOP. És una audició carregada de melodies evasives i melodrama: tecnopop d’alt voltatge que convida a ballar aquells drames que ens roben hores de son i a vestir els cors trencats sota un embolcall sònic inspirat en les balades de sintetitzadors.
Tot això esdevenia a la Sala Plana de Casa Canals, on té la seu principal Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona. Però, un altre dia ens trobem a la Tabacalera, on Netegem els mals auguris de la mà de cabosanroque, un duet d’art sonor format per Laia Torrents i Roger Aixut que presenta Dimonis, una instal·lació multidisciplinària, sonora i plàstica, concebuda a partir de les llibretes escrites per Jacint Verdaguer mentre assistia a sessions d’exorcismes en un pis de Barcelona, amb l’objectiu de reflexionar sobre el fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, antropològiques, biològiques i, fins i tot, teatrals.
En una altra ocasió, de nou a la Sala Plana, una actuació de flamenc contemporani de Carmen Muñoz va donar el tret de sortida a l’exposició col·lectiva Physis interpretant la peça de dansa Estudi sobre la histèria. Però en altres casos s’han ofert, per exemple, concerts electrònics al jardí de Casa Canals, performances o vermuts.
La idea és ampliar espais i també en altres localitats, com ja s’ha fet amb l’Institut Pere Mata, ja que els centres de la xarxa d’arts visuals són per a tot el territori
Són només tres exemples de les nombroses activitats que s’han efectuat a Mèdol en el seu primer any de vida. Amb l’objectiu de «treure-li ferro a l’art contemporani», en paraules del seu director, Vicent Fibla, ha quedat ben clar que aquest centre pretén ser molt més que un espai expositiu i que, tot i que té la seva seu principal a Casa Canals, el seu programa s’elabora pensant en altres llocs de la ciutat, fins a setze se n’han fet servir en un any. I no només físics, on a més dels esmentats abans podríem afegir-hi també Casa Castellarnau, la Plaça del Fòrum o la sala El Magatzem, sinó que al món virtual de TikTok han residit dos artistes durant 10 dies des d’on han pogut interactuar amb qui s’interessava per la seva obra.
La idea és ampliar espais i també en altres localitats, com ja s’ha fet amb l’Institut Pere Mata de Reus, ja que, a més, tots els centres de la xarxa d’arts visuals de la Generalitat de Catalunya -a la qual pertany Mèdol- no són únicament per a la localitat on estan ubicats sinó per a tot el territori. A Tarragona, el Museu d’Història serà un dels nous escenaris del 2023 amb una proposta artística a les Voltes del Circ romà.
Mirant uns pocs anys enrere observem que a la demarcació de Tarragona s’han anat impulsant espais dedicats a l’art contemporani de manera estable, amb casuístiques molt diferents, però és una situació bastant nova que repercuteix de forma positiva en el públic, en els artistes, en les poblacions, en l’ensenyament, en l’educació, en la salut... En aquest context ha irromput Mèdol, que ha esdevingut tant un laboratori com un lloc de trobada on es proven i es descobreixen coses -com li agrada dir a Vicent Fibla- i que no només parlen d’art, sinó també de literatura, de transformació, de medi ambient, de fotografia, de feminismes, del col·lectiu LGTBI, de cinema, de noves tecnologies, de flamenc, de la guerra d’Ucraïna...
Ha estat així perquè Mèdol posa l’accent en la implicació social de l’art per donar resposta i ajudar a entendre les transformacions disruptives del món actual. Ho aconsegueix barrejant una àmplia gama de disciplines, apostant per la tecnologia i la promoció dels artistes del territori en paral·lel als de fora i arribant de forma natural a públics diversos.
Ha esdevingut tant un laboratori com un lloc de trobada on es proven i es descobreixen coses i que no només parlen d’art
Algunes d’aquestes iniciaves s’han efectuat en col·laboració amb altres centres i institucions com el Museu d’Art Modern de Tarragona (Diputació), o galeries privades com La Grey, que juntament amb Mèdol (Generalitat) i l’Ajuntament han sumat sinergies perquè la socialització de l’art contemporani sigui una realitat. Poques vegades s’ha vist a Tarragona la confluència de vàries entitats públiques i privades treballant plegades per assolir aquesta fita.
Tot això ha afavorit que Mèdol hagi sumat prop d’un centenar d’artistes durant el 2022 i 12.000 persones ens hem apropat a gaudir-ne, ajuntant-nos joves i persones adultes. Compaginar interessos diferents, per a públics diversos i anar creuant propostes és on està la clau, em comentava aquesta setmana en Vicent Fibla.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que Mèdol ha estat un revulsiu cultural i amb aquest centre s’ha obert una nova finestra a la ciutadania i a la creació artística. Alerta, perquè de la seva mà continuaran passant coses i els bons auguris ens indiquen que el 2023 ens en regalarà moltes més!
«La cultura hace al hombre algo más que un accidente del universo».
