L’empresari i acadèmic Ignasi Buqueras i Bach ha tornat uns dies al Camp de Tarragona per fer una doble presentació del darrer llibre que ha impulsat: una panoràmica dels monuments i tradicions que han estat declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO, promoguda per l’associació Adiprope i publicada per l’editorial McGrawHill.
Quan fa unes setmanes Buqueras em va trucar per proposar-me participar en l’acte del Centre Tarraconense El Seminari –que va tenir lloc divendres, 1 de juliol, just l’endemà de la presentació al Círcol de Reus–, vaig recordar un article recent d’Antoni Coll que parlava sobre la seva amistat, Un reusenc a Madrid. En aquella Plumilla de la contraportada del Diari del desembre de 2021, ara fa mig any, el conseller editorial detallava que Buqueras deu ser uns dels reusencs amb més presència a Madrid, ja que ha presidit el Cercle Català de la ciutat del Manzanares, la Fundación Independiente i també ha promogut les campanyes de Racionalització d’Horaris, entre molts altres àmbits. Antoni Coll acabava el seu article emfasitzant que estava al dia de totes les novetats de Buqueras, excepte d’una: saber quan descansa.
A l’acte del Seminari tampoc vam resoldre aquest dubte, ja que amb el senador Santiago Castellà, l’arquitecte Xavier Climent i l’exdirectora del Museu Diocesà, Sofia Mata de la Cruz, vam constatar que el nou projecte de Buqueras era un llibre especialment voluminós –400 pàgines–, amb textos interessants i fotografies a tot color, que segur que va ser fruit de molts esforços i moltes hores de dedicació.
El cert és que segurament, si passegéssim pels carrers i les places de les nostres ciutats i preguntéssim de manera aleatòria a la gent al voltant de les declaracions mundials de la UNESCO, molts dels enquestats tindrien una visió general sobre la qüestió –segurament a Tarragona amb un percentatge més elevat pel pes de la monumentalitat romana!– i, així, sempre és interessant disposar d’eines que ens permeten conèixer més a fons el mapa general de quins són avui aquests espais de memòria reconeguts internacionalment. De fet, just aquell mateix divendres, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, era de camí a Salamanca, on es duia a terme l’Assemblea de Ciutats Patrimoni de la Humanitat.
D’aquesta manera, a Catalunya trobem sis conjunts monumentals que formen part de la llista de Patrimoni Cultural de la UNESCO: l’obra d’Antoni Gaudí, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Domènech i Muntaner, el monestir de Santa Maria de Poblet, l’art rupestre, les esglésies de la Vall de Boí, així com el conjunt arqueològic de Tarraco. A més d’aquests, també caldria sumar-hi quatre inscripcions de patrimoni cultural immaterial, com la Patum de Berga, els castells, la dieta mediterrània i les festes del foc als Pirineus. Ja els coneixem tots? Quants anys fa que no hem visitat aquest o aquell monument? En sabem la història i tots els secrets?
L’inici d’estiu, després de Sant Joan, és sempre l’inici dels mesos vacacionals, amb dies llargs i vespres de somni. Són, així, i malgrat el preu de la benzina, un bon moment per conèixer o redescobrir moltes d’aquestes potencialitats culturals que tenim més a la vora. Temps de desconnectar i entrellaçar vivències, que al setembre ja seran records i ens enfortiran per l’inici del nou curs. És el moment del turisme familiar. Així, si durant l’acte de presentació del llibre, vam estar repassant llocs i noms, també vam confirmar que hi ha destinacions properes a les quals potser fa temps que no hi hem estat: des de la Serra de Tramuntana de Mallorca al Palmeral d’Elx, o des dels parcs naturals eivissencs fins a les festes d’Algemesí, per citar-ne només alguns.
Tornant al Camp de Tarragona, el Monestir de Poblet –amb el qual ens uneix una estima especial– és una bona metàfora del conjunt patrimonial del qual fèiem referència i al voltant del qual Ignasi Buqueras i Bach vol contribuir a difondre a través de les seves múltiples iniciatives. En les pàgines del llibre dedicades al cenobi cistercenc de la Conca de Barberà, bressol del panteó reial, l’arqueòleg Joan Menchón detalla que «Poblet no és un vell monestir en letargia, és un monument viu (...) on el paisatge s’entrellaça amb les vinyes, els pobles propers, amb la vida i el sol mediterrani». Així, com en el cas del nostre Monestir de Poblet, hem d’entendre els monuments i el patrimoni cultural com una realitat viva i actual, que ens transporta al passat i a la tradició, però que també ens parla de com som avui, del present i del futur.
Aquest estiu, gaudim del patrimoni!
