Lideratges polítcs en temps de crisi

Al llarg de la història, líders polítics de tot signe polític han capitalitzat les crisis econòmiques i socials, i especialment les catàstrofes naturals i els conflictes bèl·lics, per guanyar en popularitat. A vegades, fins i tot han forçat conflictes... O han allargat confrontacions per esgarrapar uns quants vots o mantenir-se en el poder. Aquest darrer és el cas del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu amb l’actual guerra de Gaza, però els exemples són múltiples i variats. La primera ministra del Regne Unit, Margaret Thatcher, va passar d’una acceptació del 18% l’any 1981 al 40% l’any següent gràcies a la seva mà de ferro durant la crisi de les Malvines. George W. Bush va passar del 55% d’aprovació a les enquestes al 81% després del seu discurs en reacció a l’11-S. Gerhard Schröder va aconseguir guanyar les eleccions i mantenir la cancelleria alemanya gràcies a la seva gestió de les inundacions del 2002 a Europa central, tot i que partia com a perdedor als sondejos. I el xilè Sebastián Piñera va pujar deu punts en la seva valoració com a líder durant l’accident dels miners atrapats a la Mina San José, l’any 2010. Sembla evident que tant Pedro Sánchez com Carlos Mazón estan fent un ús polític de l’actual crisi de la DANA a València... Però tot apunta que, no només hauran fracassat a gestionar la catàstrofe adequadament, sinó que a més, ni tan sols hauran aconseguit treure’n cap rèdit polític.