El món s’aboca a la Tercera Guerra Mundial, empès per Israel, Hamàs i l’Iran... I jo només vull submergir-me a les aigües insondables de l’oceà. És estiu, i la política catalana i espanyola s’escalfen, i jo només vull veure retxes de sol travessant blaus marins, i algues tornant-se verdes, i que es faci de nit, i que brillin ses estrelles, i que es plàncton s’il·lumini davant meu. Veneçuela pereix sota el jou d’un tirà, caciquil i pertorbat... I jo només vull ser el catedràtic Yuri Puscas, pilotant el seu batiscafo Katiuscas, a 30.000 quilòmetres d’aquí.
Però obro els ulls, i no visc al món ideal i oníric d’Antònia Font. Ni tinc per banda sonora la veu dolça, líquida i balear de Pau Debon. Ni la política nacional i internacional està gargotejada per la ploma àgil i imaginativa de Joan Miquel Oliver. Però tant de bo... Tant de bo viure als seus estius eterns. Tant de bo anar-nos-en tots de vacances. Tant de bo la guerra i l’odi s’agafessin un descans.
Fa calor,
Què tal si encetam una síndria,
Què tal si me dius que m’estimes
Durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,
Què tal si nedam en pilotes,
Què tal si deixam que sa parra
Devalli es termòmetres a vint-i-cinc.
