Una altra victòria

Després de set anys d’exili, la frase que han pronunciat més els amnistiats del denominat Tsunami Democràtic en trepitjar territori català ha estat «victòria». Aquesta conclusió dels retornats m’ha fet mirar endarrere. Quan era redactor d’El Correo Catalán vaig entrevistar el periodista, escriptor i ninotaire Avel·lí Artís-Gener, Tísner, que havia viscut un llarg exili a Mèxic fugint del franquisme. Ningú no ens hauria dit que tornaríem a viure el regrés de desterrats. Abans de la guerra del 36 també va patir Catalunya una altra diàspora durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Quan van tornar els exiliats, Acció Catalana, l’escissió de la Lliga Regionalista on es va enquadrar Rovira i Virgili, entre altres catalanistes, va fer un manifest en el qual també va considerar una victòria la repressió: «Sis anys de persecució dictatorial, sortosament tan inhàbil com malintencionada, han treballat a favor nostre en la tasca de desvetllar la consciència de Catalunya». Novament, es confirma que Catalunya va de victòria en victòria fins a la derrota final.