Fins ara, la captura del CO2 que emetem els animals en respirar, el capturaven les plantes amb la fotosíntesi. A partir d’ara, el CO2 el capturarà Repsol i altres indústries per eliminar els gasos d’efecte hivernacle. Actualment, per la desbocada industrialització contaminant, les superfícies verdes no són suficients, ni de bon tros, per absorbir tot el CO2 que els humans aboquem a l’atmosfera i provoquem, amb altres procediments agressius, l’escalfament global del Planeta. Cal buscar mètodes per capturar aquest CO2 que ens amenaça l’hàbitat i mirar d’aprofitar-lo perquè serveixi d’energia i per a altres usos com fer sifons per al vermut (no és broma), o per a la fabricació de formigó. De la tecnologia de descarbonització innovadora se’n diu CCUS, per les sigles en anglès de «captura, transport, emmagatzematge i ús del carboni». Tots els països avançats treballen en projectes de captura de CO2.
A casa nostra, Repsol ha rebut una subvenció del Fons d’Innovació de la Unió Europea per desenvolupar un projecte de captura i emmagatzematge de CO2. Aquesta és l’altra. Quan hem capturat el CO2 de les emissions industrials, on el fotem? Per aquí plora la criatura. Els espais previstos són formacions geològiques profundes o reserves esgotades de gas i petroli on pot estar tota la vida. El procediment no té res a veure amb el Castor, diuen els tècnics, però caldrà explicar-ho molt bé i caldrà molta pedagogia per convèncer la població que un magatzem de CO2 davant del Delta té els mateixos riscos que un camp de carxoferes.
