Damunt d’una calaixera on guardava l’estol de saies, mossèn Ramon va escriure manualment un document que va firmar de forma solemne i ens el va lliurar. «Convé que el tingueu per si algú us el demana», va dir el capellà. Era un certificat que donava fe que havíem contret matrimoni canònic. Actualment, pot semblar estrany, però abans hi havia hotels i pensions que, a més del llibre de família, exigien el certificat de matrimoni per l’Església.
Mossèn Ramon, rector de la parròquia del Carme de Lleida, després de casar-nos ens va fer entrar a la sagristia
Eren els hostalatges que presumien de ser una «casa seriosa». Les parelles amistançades tenien complicat trobar niu. Eren altres temps, però a vegades sembla com si tornessin. Al nou registre de viatgers que acaba d’implantar-se només li falta exigir el certificat de matrimoni canònic. Des del dilluns passat, els clients dels establiments hotelers han d’omplir una fitxa amb el nom complet, el DNI, el correu electrònic, el telèfon i el parentiu entre les persones que contracten l’allotjament, en el cas que viatgi algun menor.
També s’han d’afegir les dades bancàries com el número i la data de caducitat de la targeta de crèdit i l’IBAN del compte corrent del banc en el cas que s’aboni la factura per transferència. Totes aquestes dades van a parar al Ministeri de l’Interior, però els establiments hotelers estan obligats a conservar durant tres anys un registre informàtic dels seus clients. Els hotels es convertiran en un objectiu llaminer dels lladres informàtics. L’únic que no sabran és si estàs casat per l’Església o prens alberg en pecat. Serà l’única dada que tindrem protegida.
