Anaven a fotre’ns. Si tornem a mirar fredament les imatges del matx, comprovarem que la segona targeta groga a Nacho González, amb el reglament a les dents, es pot assenyalar, però molt pocs àrbitres ho farien en un partit d’aquesta transcendència. Malgrat jugar una hora en inferioritat numèrica i d’haver entomat una sibil·lina interpretació de les normes, sempre en contra, el Nàstic va donar el tomb a l’eliminatòria amb dos gols.
Si tornem a mirar fredament el vídeo del partit Nàstic-Màlaga notarem que va planar sobre el Nou Estadi la sensació de fatalitat
Calia aplicar una altra volta de caragol al reglament i es va suspendre el partit aprofitant que des del públic van tirar alguna pilota, exactament igual que va passar a Màlaga i no només no es va aturar el joc, sinó que es va donar el gol que l’equip de casa va fer mentre els jugadors del Nàstic donaven el joc per aturat. Si tornem a mirar fredament el vídeo, advertirem que la tècnica utilitzada ha estat la que sempre ha emprat el poder central: «Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado». El més greu és que ara se’ls nota massa el «cuidado». El remat han estat unes sancions desmesurades per fer creure que el Nàstic és el culpable.