Ala frontera entre les Garrigues i la Conca de Barberà hi ha l'indret conegut com els Plans de Tarrés. És molt abundant en pedra calcària que antigament s'utilitzava per obtindre calç. Els Plans de Tarrés és la zona amb més concentració de forns de calç de Catalunya. Segons l'Ajuntament, a Tarrés hi ha 60 forns de calç inventariats, dels quals la ruta senyalitzada possibilita veure un total de 28 forns.
Aquesta setmana hem fet la Ruta de la Calç que transcorre pels boscos del municipi garriguenc de Tarrés
Nosaltres no en vam veure tants perquè moltes vegades badem en altres coses. Per exemple, mirant la pomereta d'obac, la moixera de pastor, les serveres, el xuclamel, el fenàs, l'ensopeguera, el galzeran i la molsa, entre altres espècies vegetals descrites en panells informatius. Un dels forns que vam contemplar és l'anomenat Forn de la Campana. Se'n diu així perquè una de les últimes cuites de pedra calcària que s'hi va realitzar fou amb la intenció de comprar una campana per a l'església parroquial de Santa Maria perquè la que hi havia llavors es va esquerdar.
La idea, promoguda a principis dels anys seixanta, per mossèn Joan Llort Coca, va ser una de les últimes fornades realitzades a Tarrés. La indústria de la calç va tenir molta importància tot i que no era gaire rendible. Normalment, era un complement a la feina de pagès. Hi ha una dita que proclama: «Qui fa calç, va descalç«. La part final de la ruta travessa el parc eòlic Vilobí I, que consta de 27 aerogeneradors de 120 metres d’alçada i d’1,5 MW de potència cadascun. Això permet actualitzar la dita: «Qui fa calç, va descalç. / Qui fa vent, va lluent».
