Ha tornat a passar. Allò que abans coneixíem com a gota freda i que ara en diem DANA (sigla de depressió aïllada a nivells alts) ha arrasat moltes poblacions del País Valencià i altres zones mediterrànies. El balanç és esfereïdor, sobretot per la pèrdua de vides humanes. Una altra vegada, després del desastre, surt la pregunta: Tot això no es podia evitar? Parlo amb l’amic Paco Zapater, que és de Xelva, capital de la Serrania, molt a prop de la Plana d’Utiel-Requena, la zona més afectada per l’aiguat. Paco Zapater, tot i que era un nen, recorda perfectament les inundacions del 14 d’octubre de 1957. En aquella ocasió es va desbordar el Túria que travessava la ciutat de València d’oest a est i va causar 81 morts i nombrosos d’anys materials.
No és nou. El 14 d’octubre de 1957, la ‘riuà» va causar 81 morts a València. Un segell d’un ral va finançar el desviament del Túria
Després del desastre, la «riuà» com recorden els valencians, es va obrir el debat sobre el desviament del riu per fora del nucli urbà. Zapater recorda que per finançar l’anomenat Plan Sur de Valencia es va crear un segell de correus especial de 25 cèntims que calia afegir al segell ordinari d’una pesseta que costava aleshores enviar una carta. No n’hi va haver prou per completar l’obra faraònica del desviament del Túria, però es va fer i actualment la DANA no ha tocat la ciutat de València que, a més, ha convertit la llera antiga en un gran parc i una zona on hi ha la Ciutat de les Arts i les Ciències. No és veritat, com cantava Raimon, que «en el meu país no sap ploure». Sí que en sap de ploure, massa i tot. Allò que no sabem nosaltres és resguardar-nos de la pluja.
