Tot fent una passejada pel Rourell m’he adonat que a la façana de l’església del poble hi ha un rètol en ceràmica que diu el següent: «Alabat sia Déu. Per vostra pròpia dignitat i respecte als altres, parleu bé». Signa l’admonició la Lliga contra el mal parlar. Pensava que aquestes advertències havien quedat anacròniques. Abans, eren habituals uns avisos als autobusos que feien així: «Prohibida la blasfemia y la palabra soez».
El rector de Corbins, un poble del Segrià, feia pagar un duro als veïns que enxampava pel carrer proferint algun renec. A pagès és molt acostumat arrear les converses amb alguna paraulota, per la qual cosa podem deduir que una de les principals fonts de finançament de la parròquia era el caràcter renegaire del veïnat.
També seria rendible avui en dia aquest procediment aplicat als locutors de ràdio. Periodistes de molt prestigi parlen en antena amb llenguatge esqueixat. Hi ha una moda equivocada d’aparentar autenticitat amb l’ús de paraules grolleres. Com diu el rètol del Rourell, cal parlar bé, per dignitat i respecte als altres.
