‘Ser’ alcalde del municipi en el que vius i convius és el resultat d’un exercici de combinacions d’aritmètica electoral cada vegada més freqüent, més difícil d’entendre i que ja està allunyant la ciutadania de l’exercici del sufragi. En aquestes darreres eleccions municipals, a Cambrils no hem arribat al cinquanta per cent de participació i, a la vista dels esdeveniments que es poden produir, m’atreveixo a predir que en les properes encara minvarà considerablement. I és en aquest punt on té sentit reflexionar la diferència entre ‘ser’ i ‘fer’.
‘Fer’ d’alcalde passa per un coneixement profund de la realitat del teu municipi; per saber prioritzar; per tenir una visió de conjunt i, a la vegada, una visió personalitzada per cada barri o zona; per tenir un projecte realista del que es necessita i del que es pot aconseguir; per tenir ben clara la missió i la visó a mitjà i llarg termini de cap on es vol anar; i, sobretot, per gestionar amb eficàcia i eficiència el dia a dia.
Molts candidats i candidates confonen el ‘ser’ amb el ‘fer’. El més greu d’aquesta confusió és que les conseqüències les paga la ciutadania, l’actual i la futura, això és com els tsunamis
Molts candidats i candidates confonen el ‘ser’ amb el ‘fer’. El més greu d’aquesta confusió és que les conseqüències les paga la ciutadania, l’actual i la futura, doncs això és com els tsunamis, que des que es genera la primera onada fins que la destrucció arriba a la costa passa un temps que no es pot perdre com, per exemple, seria el cas de Cambrils.
Al nostre municipi, els resultats han expressat, clarament, la voluntat de les persones que han anat a votar. La gran majoria ha votat revalidar, per quatre anys més, la fórmula de govern encetada fa gairebé dos anys. Un govern format per un equip de regidors i regidores que hem sabut treballar, conjuntament, pel bé comú dels cambrilencs i cambrilenques, per damunt de personalismes i interessos egoistes.
El darrers dies, però, sembla que alguns han renegat d’aquesta feina feta i han preferit configurar una majoria plena d’incerteses, plena de riscos per Cambrils i de dubtosa eficàcia. Quan els acords es fan en negatiu i per anar en contra d’alguna cosa o d’algú, al final s’acaba capgirant i anant en contra de tot i de tothom. Aquesta possibilitat de composar un govern del ‘Titànic’, a punt de naufragar, esdevé un búmerang que amenaça el futur de la nostra ciutat.
Les aliances forçades en les que només es prioritzen els interessos i les ambicions dels propis components, molt sovint divergents, no són el millor auguri per la unitat, l’estabilitat i el progrés que necessitem.
Cambrils necessita al capdavant de l’alcaldia una persona que lideri; que assumeixi responsabilitats de tot, del que es pot fer i del que no es pot fer; què sàpiga dir sí i no i argumentar-ho
Un futur que requereix, al capdavant, una persona que ‘faci’ d’alcalde i no que només ‘sigui’ alcalde. La cadira per la cadira és una malaltia del passat que pensàvem que ja estava erradicada. Cambrils no necessita sumes aritmètiques al capdavant de l’alcaldia, ni repartiments de mandat que demostra l’ambició per manar i l’ambició de poder d’uns quants poc representatius.
Cambrils necessita al capdavant de l’alcaldia una persona que lideri; que assumeixi responsabilitats de tot, del que es pot fer i del que no es pot fer; què sàpiga dir sí i no i argumentar-ho; que sigui proactiu; que tingui les portes obertes del seu despatx per a qualsevol qüestió i per a tothom; que sigui accessible i útil pels seus conciutadans i conciutadanes; en definitiva, necessita una persona que ‘faci’ d’alcalde i no que només ‘sigui’ alcalde.
En aquest marc lingüístic però, també, conceptual i ètic del ‘fer’ o ‘ser’, el futur de Cambrils n’està en joc els propers dies.