Les persones tenim diferents dimensions que és important desenvolupar. Cadascú, segons el seu caràcter i història, tindrà més facilitat en unes que en d’altres, però una certa convivència harmònica és imprescindible. En aquest sentit, quan es parla d’exclusió social, sovint es fa referència únicament a la dimensió material i econòmica, que certament condiciona terriblement la vida de les famílies, sense valorar que hi ha d’altres condicionants que també determinen la capacitat de trobar un sentit a la pròpia vida, o de poder realitzar un cert projecte personal. Així, tenir relacions interpersonals i socials normalitzades, amics en qui confiar, persones a qui trucar quan tens un problema o et quedes sense feina, és imprescindible. També són necessàries, i així ho indiquen estudis sobre les competències més demandades per les organitzacions, les habilitats de treball en equip, tenir iniciativa, ser flexible o comunicar adequadament.
Moltes d’aquestes competències s’adquireixen en espais menys formals, de lleure, en els quals exercitem i ens entrenem per relacionar-nos amb els altres. Així, l’esport, l’esplai o l’escoltisme o les activitats culturals són entorns privilegiats en els quals, en no existir obligacions curriculars, és més fàcil poder ser nosaltres mateixos i desenvolupar totes aquestes capacitats.
L’esport, l’esplai, l’escoltisme o les activitats culturals són entorns privilegiats en els quals és més fàcil poder ser nosaltres mateixos i desenvolupar totes aquestes capacitats
Aquestes oportunitats es poden trobar en programes promoguts pels diversos sistemes de salut, educatius o de serveis socials públics i també de manera molt important per la iniciativa social, en una pluralitat de perspectives i accions culturals, socials, de lleure educatiu, de sostenibilitat ambiental o de defensa de drets. Les organitzacions que impulsen aquests projectes formen un entramat indispensable per promoure la cohesió social i el creixement de les persones al llarg de la vida. Són, en aquest sentit, agents de primer ordre de solidaritat, confiança i afectes, irreemplaçables en el món actual.
Promoure aquesta xarxa comunitària ha de ser responsabilitat del sistema públic, i de tota la comunitat. En primer lloc, des de la confiança que aporten molt significativament a la vida social, tot facilitant espais que permetin el coneixement i la interrelació; però també dotant de finançament i espais físics adequats a les iniciatives que sorgeixin al territori, sense voler-les domesticar, per tal que puguin créixer. En aquest sentit, la participació autònoma de la societat i el protagonisme de les persones són peces tant claus com la mateixa difusió d’aquestes actuacions socioculturals.
Un país amb ciutadans competents i cívics i amb valors necessita aquest ecosistema creatiu i solidari que ens permet viure en entorns més justos i faciliten la convivència
El paper dels moviments cívics en l’estructuració d’aquest veritable engranatge social que vetlla pel benestar de les persones més vulnerables a través del lleure i l’acció sociocultural serà justament un dels grans temes que es posaran a debat en el marc del I Congrés Internacional de lleure educatiu i acció sociocultural que la Fundació Pere Tarrés i la seva Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Universitat Ramon Llull promouen aquest novembre.
No és un tema menor: un país amb ciutadans competents i cívics i amb valors necessita aquest ecosistema creatiu i solidari que ens permet viure en entorns més justos i que faciliten el creixement i la convivència de les persones.