«No preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta què pots fer tu pel teu país». Ho va dir el President Kennedy durant el seu discurs de presa de possessió el gener de 1961 i val la pena recordar-ho ara que una bastida anuncia, per fi, la recuperació de la torre perduda de la Casa Navàs.
Han passat 86 anys des que una bomba va destruir la torre durant la Guerra Civil i no ha estat fins ara, gairebé un segle després, que la joia modernista de la ciutat veurà restituïda la seva façana. Hi ha un fil que relliga les paraules del jove President americà amb la Casa Navàs. El fil de continuïtat del compromís ciutadà, el mecenatge i la relació estreta que uneix vitalitat econòmica i brillantor cultural.
Un emprenedor reusenc que ha aixecat un grup d’empreses d’èxit durant els darrers vint-i-cinc anys va comprar la Casa Navàs durant el 2017. Des de llavors l’ha obert al turisme, l’ha convertit en un centre cultural que impulsa projectes com el festival Reus 1900 i ara reconstrueix la torratxa perduda fa gairebé nou dècades.
L’empenta que dóna nova vida a la Casa Navàs no és un fet aïllat. Hi ha més proves d’aquesta vitalitat que haurien de servir com a exemple i incentiu a la iniciativa privada
L’exemple és extraordinari pel que diu de la ciutat i de tota la regió. La Casa Navàs és un tresor burgès aixecat amb la riquesa del comerç per un empresari de primera generació. Més de cent anys després, un industrial de primera generació la reconstrueix per tornar-li l’esplendor i convertir-la en un focus de turisme, oci i cultura. Un projecte per fer ciutat, en definitiva.
L’empenta que dóna nova vida a la Casa Navàs no és un fet aïllat. Hi ha més proves d’aquesta vitalitat que haurien de servir com a exemple i incentiu a la iniciativa privada, individual i col·lectiva. La indústria química és un tresor per la regió, un sector que cal cuidar i acompanyar cap a la sostenibilitat i la innovació. També és un gegant amb una capacitat d’influència i poder que fa difícil fiscalitzar-lo per evitar males pràctiques. L’exemple tràgic d’Iqoxe explica bé els racons foscos d’aquesta fortalesa regional.
És la fundació d’un altre empresari reusenc qui finança, entre d’altres projectes, un periodisme d’investigació crític i rigorós que fiscalitza la química ben de prop, ajudant a fer-la més neta i segura. Empresa i compromís social.
«No preguntis què pot fer el teu país per tu. Pregunta què pots fer tu pel teu país». Ho va dir el President Kennedy durant el seu discurs de presa de possessió el gener de 1961
La vitalitat del Clúster TICSUD és una tercer prova d’aquesta capacitat d’acció col·lectiva de les empreses, participant activament en la promoció econòmica de la regió. Gairebé un centenar d’empreses i institucions s’agrupen en un clúster que compta amb el suport del sector públic, però que gaudeix des de fa anys d’una gran autonomia financera i de gestió.
Una eina de formació, innovació i talent que ha aconseguit situar el sector tecnològic al centre de l’economia de la Catalunya Sud, al costat del turisme, l’agroalimentari i la indústria. Empresaris i directius que s’impliquen en la dinamització econòmica regional.
Tres exemples, grans o petits, de la capacitat d’acció dels empresaris més enllà de la política i les administracions públiques. Perquè alguna cosa falla quan totes les converses sobre els afers col·lectius acaben mirant a la política amb frustració. Alguna cosa falla quan els mitjans dediquen gairebé tot el seu temps a unes trifulgues entre partits que demà passat ja no recordarà ningú. Alguna cosa falla, també, si oblidem que la construcció de la ciutat i del país és un afer col·lectiu que va molt més enllà de l’administració i el diner públic. La responsabilitat és de tots, grans i petits, però reivindicar el compromís i l’acció pública dels empresaris és un bon punt de partida.
