La Copa Amèrica és un dels esdeveniments esportius que té més transcendència mundial, l’últim estudi realitzat parla de 941 milions d’espectadors. El fet que l’edició de 2024 se celebri a Barcelona genera algunes altres oportunitats que a Tarragona hem treballat per aprofitar.
És en aquest sentit que als darrers mesos des de l’Ajuntament de Tarragona hem estat treballant amb la direcció de la Copa Amèrica a Barcelona, el Port de Tarragona, el Club Nàutic, l’equip tècnic de la selecció estatal femenina, i altres actors institucionals com la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, que Tarragona tingués una participació en la Copa Amèrica.
A Tarragona teníem una gran oportunitat de projecció internacional, allotjant els entrenaments de la selecció estatal femenina, des de setembre d’enguany fins a la primavera del 24. Una promoció al món que només dependria de la nostra oportunitat d’aprofitar-la, a través d’una bona estratègia comunicativa, que tenia com un dels punts forts que serà la primera vegada que a la Copa Amèrica hi hagi competició oficial femenina.
A Tarragona teníem una gran oportunitat de projecció internacional, allotjant els entrenaments de la selecció estatal femenina, des de setembre d’enguany fins a la primavera del 24
L’atractiu de la primigènia competició femenina, afegit a que a la vela de les embarcacions el nom de Tarragona lluís perfectament identificat, projectat a un públic de centenars de milions de seguidors al món, ens permetria fer-nos visibles internacionalment.
El leitmotiv de la competició aposta per les energies renovables, com a novetat d’aquesta edició els vaixells de seguiment aniran amb hidrogen verd, fet que congenia perfectament amb l’aposta que des de Tarragona estem fent en relació a la sostenibilitat i perquè allotgi l’Oficina de l’Hidrogen Verd.
Hauríem acabat amb la reclamació històrica de que Tarragona no mira al mar, per primera vegada l’epicentre de la nostra activitat i el pol d’atracció de totes les mirades seria la nostra costa.
Vam negociar que el cànon al qual hauríem de fer front fos d’un milió d’euros, rebaixant considerablement el milió i mig inicial, a pagar en dos anys. Cada administració havia d’assumir un terç del total de la inversió (uns 300.000 euros), si bé és una quantitat considerable, amb la participació d’altres administracions i de partners privats, que ens havíem compromès a cercar, estava perfectament justificat i era assolible des dels objectius de promoció de ciutat del mateix Patronat de Turisme. L’espectacular increment de la taxa turística que estem tenint ens podria solucionar una part molt important de la nostra aportació.
Amb la proximitat de la campanya electoral, totes les parts vam decidir retardar la signatura del conveni per evitar interferències que posessin en risc amb el bon fi d’evitar que s’espatllés res del que havíem negociat i vet aquí que al primer dia del nou govern socialista, en una reunió de pocs minuts, desestimen tota la feina feta, amb l’argument que no hi havia prou retorn per a la ciutat.
Una posició que contrasta molt amb la defensa abrandada pel grup socialista d’altres esdeveniments esportius, invariablement lligats al bàsquet, durant els quatre anys que van ser fora de govern.
Comencen rebutjant oportunitats, diuen que per falta de projecció. Però pel temps que hi van dedicar, sembla que falten ganes de posar-s’hi o de no saber per on començar
Recordem la reclamació del Torneig Intercontinental de Bàsquet que hauria suposat un desemborsament superior al milió d’euros. Per valorar la seva projecció real ens podríem preguntar si algú recorda on s’ha jugat l’edició d’engany i quins equips hi han participat. Per fer memòria: Sau Paulo, Lenovo Tenerife, Monestir i Rio Grande Valley Vipers.
Comencen rebutjant oportunitats, diuen que per falta de projecció. Però pel temps que hi van dedicar, sembla que falten ganes de posar-s’hi o de no saber per on començar.
La Copa Amèrica és una de les competicions esportives amb més pes internacional, no s’hi val ara dir que la política dels últims quatre anys era de província, ni tampoc ens podrem queixar més endavant dient que Catalunya i Barcelona sempre miren al nord.
Potser es creuen que els esdeveniments i les inversions importants ens arriben com un regal, amb un llacet.
