Tenim el top manta a la cantonada

El mes de març ha estat estrany. Tanta sequera i, de sobte, setmanes sense veure el sol. L’hivern s’ha allargat i la caloreta primaveral només s’ha deixat veure un parell de dies. La Setmana Santa, enguany, cau tard, i tot el que l’acompanya costa més d’arribar. L’inici de la temporada alta és sinònim de moltes coses, a casa nostra. I entre elles, de venda ambulant il·legal. Ja no recordo quants anys fa que els periodistes en parlem i que els polítics intenten evitar-ho. És un tema incòmode. Perquè no té fàcil solució i els ajuntaments tampoc tenen les eines suficients per poder-hi fer front. El famós top manta tornarà a omplir els punts de venda habituals d’aquí a quatre dies. Hi ha gent que ho denuncia, però també clients que s’hi apropen i es firen. I operacions policials que ho aturen momentàniament. Quan marxen els agents, els venedors tornen a col·locar-se al mateix lloc. Canvis de terme municipal. Es col·loquen a la frontera per fer la seva jugada i quedar «fora de perill». Sembla que la nostra àrea metropolitana va prenent forma, però encara queda molta feina per fer: mobilitat, sanitat, infraestructures, educació, habitatge, i també comerç. Necessitem polítiques que apliquin una visió conjunta a les casuístiques que ens afecten, més enllà de viure a una ciutat o a una altra. El top manta és a la cantonada: en quatre dies el tornarem a tenir aquí. I, de nou, sense solució.