Aquesta és la pregunta que segurament ens fem molts autònoms i microempreses que portem molts anys aguantant els nostres negocis confiant que la situació canviarà a millor, però no és així, cada vegada s’està estrenyent més el cercle i ningú hi posa remei.
Segons dades del Ministeri d’Indústria, el mes de febrer passat, a l’Estat espanyol teníem 2.742.776 empreses entre autònom (una sola persona) i microempreses (entre 1 i 9 treballadors), fet que significa el 93,6% del total d’empreses existents, donant feina a 5.010.025 persones el 30,38% del total de persones empleades actualment en els diferents sectors.
És un col·lectiu molt essencial per l’economia del país i prou important a tenir en compte i potenciar-lo per diversos motius: són petits empresaris, professionals de diferents sectors, emprenedors, que estan innovant dins de les seves possibilitats, empreses familiars molt arrelades al territori, que paguen els seus impostos, que si a finals de mes els números no els quadren l’empresari no cobra, que posen en risc tot el seu patrimoni per tirar endavant l’empresa, que aguanten els seus negocis fins al final, arruïnant-se fins i tot abans de tancar portes, perquè creuen en el seu treball i estan compromesos en la societat.
Però tots aquests sacrificis no es veuen compensats ni en beneficis econòmics ni per les administracions que ens governen, només s’omplen la boca d’ajudar als autònoms i petites empreses en campanyes electorals, però després ja no se’n recorden d’ells i els problemes persisteixen i cada vegada són més greus. Si volem que aquest col·lectiu empresarial persisteixi, necessita un millor tracte perquè estem en desavantatge respecte a la gran empresa tant en temes fiscals com per accedir a subvencions i crèdits. Necessitem que les patronals que ens representen ens defensin molt més.
Els últims anys hem tingut sotragades fortes en la nostra economia i cap d’elles ha estat provocada per aquest petit sector empresarial. El 2008 va començar la crisi del totxo provocada per la banca, que va fer desaparèixer moltes petites empreses i va continuar pel sector financer, però, en canvi, aquest va ser rescatat pel govern de torn amb un cost elevadíssim que hem hagut de pagar entre tots.
Quan ja ens estàvem recuperant, el 2020 arriba la pandèmia de la COVID-19 que castiga severament aquest petit empresariat, en tancaments forçosos i prolongats d’establiments sense l’ajuda econòmica esperada. Encara en pandèmia, el passat mes de juny, sense motius justificats comença una escalada desorbitada dels preus de l’electricitat d’un 200%, sense que ningú prengui cap mesura.
Es va començar l’any 2021, pagant el quilowatt a 0,11 euros i a partir del juny es va enfilar fins a 0,32 disparant els costos de fabricació d’una forma brutal i això ja no s’ha aturat. Ara la guerra d’Ucraïna dispara els preus del gas i carburant, en fites mai vistes arrossegant altres productes de primera necessitat i el Govern s’excusa que no es culpa d’ells però mentrestant està fent caixa diàriament i la resta ens estem enfonsant. En els combustibles el 58% són impostos i en l’electricitat el 62% també són impostos, que cobra el Govern i que nosaltres paguem.
Crec que hi ha marge suficient per regular aquests preus, si l’energia i els carburants no s’estabilitzen ja, moltes microempreses i autònoms haurem de tancar i no serà per falta de feina, serà per manca de voluntat del Govern, que ens impedirà ser competitius als mercats actuals. Els productes que generem o fabriquem no podem d’avui per demà encarir-se un 100 o un 200% com fan l’energia i els carburants, perquè ningú els comprarà i tampoc podem assumir nosaltres la part d’aquests costos de fabricació, que ja fa mesos estem suportant, però la nostra economia no aguanta més.
És una veritable pena que per donar solucions als problemes que es generen, siguin pel motiu que siguin, s’hagin de fer mobilitzacions, com han fet aquests dies el sector del transport i després es poden afegir d’altres, quan el més fàcil és afrontar els problemes des dels seus inicis i no esperar que s’enquistin com està passant actualment. Portem molt de temps aguantant però la paciència també té un límit i quan treballant no pots cobrir costos, et quedem molt poques sortides i cap de bona.