Encara existeixen les rebaixes?

Fa uns quants anys se’n parlava molt. La liberalització comercial. Aquell missatge de rebaixes tot l’any que havia de desestacionalitzar el sector, sense fixar una data al calendari per iniciar la campanya. En aquell moment, teòricament, van deixar d’existir les rebaixes com les coneixíem abans. Però el canvi mai va arribar a ser tan gran. El model no ha desaparegut i l’1 de juliol és la data oficial –o millor dit, oficiosa– per començar les rebaixes d’estiu. Com ho és el 7 de gener a l’hivern. La normativa no ho estableix, però el sector, sí. El petit comerç i les grans superfícies tenen realitats molt diferents. Les grans marques es poden permetre el luxe d’oferir descomptes agressius al llarg de tot l’any, en diferents períodes. Però el botiguer de tota la vida, la petita i mitjana empresa, no pot. És impossible. I aquest és l’etern debat. Tractar tota mena de comerços com si fossin negocis iguals no és la millor solució. Una gran cadena té unes problemàtiques. Una realitat molt concreta, però un marge de maniobra molt més gran. I un petit botiguer no pot entrar a competir-hi. Ni pot ni ho ha de fer. És necessari regular el sector amb la mirada posada tant en allò més estrictament local, com intentant ser atractius per les marques multinacionals. Ha d’existir la possibilitat d’una sana convivència. Que els negocis puguin aguantar, enmig també d’uns preus de lloguer prohibitius. Ho aconseguirem?