La missa conventual de Montserrat, retransmesa cada diumenge a les onze del matí, ha multiplicat l’audiència d’ençà del confinament. Només per TV3, el diumenge 19, II de Pasqua, va fer 72.000 receptors i un estimable share del 8,7 per cent, bona xifra per cridar inversors publicitaris. Si hi sumem les retransmissions per la Xarxa de Televisions Locals, els feligresos espectadors s’enfilen als 100.000: el camp del Barça ple. Un fenomen mediàtic que tocaria estudiar als teòlegs d’última generació.
El camp del Barça es va anar engrandint amb successives ampliacions, pensades inicialment per tal que el «camp» esdevingués «estadi». Receptacles capaços d’allotjar gernacions, quan era impensable que es quedessin petits davant les audiències milionàries de les televisions. És evident que a les audiències de les esglésies els passa a la inversa: perden capellans i perden feligresos, i els mossens busquen alternatives amb graelles de poques misses i en escenaris de capelles que pal·liïn grans buidors. Heus aquí, però, que la crisi sanitària ha descobert que hi ha altres vies que la presencial per promoure el missatge cristià i, encara més, per compartir la cerimònia cabdal de l’Eucaristia.
Només per TV3 la missa del diumenge II de Pasqua va tenir un ‘share’ del 8,7%L’Església és lenta en les grans decisions –potser perquè el tempo de l’eternitat supera calendaris–, però és hora que incorpori una reflexió sobre pastoral mediàtica. He de dir, tanmateix, que la Facultat de Teologia de Catalunya, certament molt avançada, té un think tank del qual participo que hi pensa. La facultat, i l’Ateneu Universitari Sant Pacià, tenen l’empremta tarragonina dels doctors Armand Puig, de la Selva del Camp, i del nostre arquebisbe, monsenyor Planellas. El moment empíric, tanmateix, permetria d’anar més enllà.
Poc abans de professar els vots –esperem que temporals– de la clausura laica del confinament, parlava de tot plegat amb el grup de capellans que aglutina mossèn Gil, al Catllar. Els deia que les pàgines web de les parròquies són poca cosa més que el full parroquial en suport electrònic, amb la qual cosa la contradicció entre la modernitat del format i l’antiguitat dels continguts entra en xoc.
El dèficit d’una bona política comunicacional exposa l’Església al pim-pam-pum del nostrat anticlericalisme, que engrandeix les deficiències i despropòsits i tapa les grandeses: tenim moltes notícies d’ONG que venen bondat, mentre Càritas, l’ONG que en dispensa més, no es veu.
Passejant-me per webs eclesiàstiques, em poso a plorar. Esperava més de l’espai virtual dels Jesuïtes, que és als antípodes de la gran producció intel·lectual de l’orde ignasià. En canvi, l’Opus Dei té, des del punt de vista comunicacional, l’espai virtual més complet i concebut com a tal, amb links a altres terminals eclesiàstiques, que obren la perspectiva, i combina la reflexió amb la pastoral. El Vaticà, per suposat, està a l’altura de la comunicació institucional d’Estat –si se’m permet–, que té la sala de premsa més potent del món després de la de la Casa Blanca, una prestigiosa capçalera orgànica, L’Osservatore Romano, el canal de televisió Vatican Media i el de YouTube, Vatican News.
La ciència va posar moltes pegues a la fe, però diria que a la tecnologia seran facilitatsM’afiguro de temptar d’anar més enllà en el mix entre teologia i periodística, a tomb de les retransmissions d’aquests dies. En la confiança d’una amistat d’infantesa, arran d’una conversa amb mossèn Joan Brulles, rector del Catllar, on aquest article arrenca, m’empescava la possibilitat de concelebració mediàtica. Si el capellà pogués consagrar de casa seva estant, potser es podria estudiar com combregar a casa, amb formes canòniques i una modesta litúrgia domèstica, si més no en casos de dificultat d’assistència. La materialitat del pa i el vi és essencial, però les misses telemàtiques no la resolen. L’evangeli de Joan sempre aporta solucions a les equacions espirituals; el text del referit diumenge II de Pasqua, on diu que el Jesús ressuscitat es va presentar on eren els apòstols «estant tancades les portes» (20,26): així entra avui en dia a les cases la realitat virtual.
La ciència va posar moltes pegues a la fe, però diria que a la tecnologia seran facilitats. Aquest és, tanmateix, un altre tema. Felicitats a les Montserrat, «de Montserrat estel» a la galàxia del núvol informàtic.
* Periodista. Doctor en Ciències de la Comunicació i músic, ha estat redactor de l’‘Avui’ i ‘La Vanguardia’. És autor d’una vintena de llibres sobre els conflictes irlandès i basc, la memòria de la lluita antifranquista i la música. ‘Clandestins’ és el seu últim títol.