A la una en punt de la tarda d’ahir, el Toc d’Entrada Plaça, interpretat pels Grallers Bufalodre, es deixava escoltar a la plaça del Blat de Valls. Ahir diumenge, dia gran de la Fira de Sant Úrsula era també habitualment una jornada molt especial per a les dues colles castelleres vallenques. Però enguany no hi va haver els grans castells de l’any passat –com els de l’any passat, quan encara es recorden els dos 3 de 9 néts-. La Covid-19 ha obligat a suspendre la diada castellera, quelcom que no havien aconseguit al llarg de la història altres pandèmies, com es va recordar durant l’acte simbòlic i íntim, de 12 minuts de durada, al que només van poder assistir aproximadament una setantena de persones, principalment representants de les dues colles castelleres i autoritats.
Tots els balcons i finestres de la Casa de la Vila de Valls estaven oberts de bat a bat, com sol passar a totes les diades importants. Però ahir, el murmuri dels castellers o dels aplaudiments estaven en el record. Una veu en off va anar recordant els diferents contratemps que han tingut les dues colles castelleres al llarg de la història: la Guerra del Francès (1808-1814), el còlera (1834, 1854, 1865 i 1885), la Guerra Carlina (1876), la fil·loxera (1893), la grip espanyola (1918) i la Guerra Civil (1936-1939). A mesura que s’escoltava pels altaveus cadascuna de les pandèmies i de les guerres, els castellers despenjaven una pancarta des de l’ajuntament. Durant aquestes vicissituds, les actuacions només es van interrompre durant les guerres del francès i civil. Per això, al final l’alcaldessa Dolors Farré i representants de les dues colles van desplegar la pancarta de l’esperança i de l’encoratjament en el futur: Els castells tornarem a les places.
Un record per la canalla
Poc abans, la canalla de les dues colles van rebre també un reconeixement oficial al Convent del Carme. La Colla Joves va excusar la presència dels seus menuts, ja que considerava que, en no ser un grup estable, «és un risc innecessari per als petits i les seves famílies».
«Sabeu la cosa que m’ha fet més il·lusió?», preguntava en veu alta l’alcaldessa. «conèixer-vos a vosaltres, amb la vostra valentia, rapidesa i decisió», contestà Dolors Farré. I seguidament va llençar una pregunta a l’aire, que cap dels menuts va saber contestar: «Sabeu d’on ve el nom d’enxaneta?» Ningú va aixecar la mà. «Doncs ve d’un animal, semblant a la fura, amb cua llarga, gris i marró, que s’enfila pels arbres: la geneta. Són ràpides com vosaltres», va dir.
També va ser un acte íntim i informal, on la canalla de la Vella va passar un per un a recollir el seu obsequi mentre que un representant de la Joves se’ls va endur per repartir-los un altre dia. «Feu cas als pares, als mestres i als caps de colla, perquè ells cuiden de vosaltres», va asseverar Farré.