La seva vinculació amb la cultura popular ha permès que Tarragona pugui gaudir de diferents Balls al Seguici. Ha participat activament en la recuperació del Ball de Gitanes, Ball de Serrallonga, el Ball de Pastorets i Ball dels Set Pecats Capitals, així com ha assessorat el Ball de Cossis i el Ball de Titans. Gràcies a aquesta implicació, Salvador Fà serà anomenat perpetuador de les festes.
Enhorabona pel seu nomenament. Com va rebre la notícia?
Van comunicar-ho a la Comissió Assessora del Seguici Popular i jo en formo part. No en sabia res i em vaig adonar en aquell moment. La veritat és que estic molt content. Quan treballes per la festa i la ciutat i algú t’ho reconeix fa molta gràcia.
És més de Santa Tecla o de Sant Magí?
Soc més de Santa Tecla perquè tinc una participació més activa. Però Sant Magí és quelcom tan tarragoní que no sabria dir-ho. No me les sé perdre. Són les dues molt diferents. La gràcia suposo que és aquesta. Els rituals d’una i l’altra tenen una altra evolució.
«La veritat és que estic molt content. Va ser una sorpresa. Quan treballes per la festa i la ciutat i algú t’ho reconeix, fa molta gràcia»
No ha sigut fàcil recuperar els elements de la cultura del Seguici Popular. Com ha sigut la seva implicació i com ho ha viscut?
Ara, mirant en perspectiva no ho veus tan complicat com és el dia a dia. He tingut el plaer de poder col·laborar parcialment. Hi ha hagut moments que ha costat més i d’altres menys. La part amb la qual més em vaig implicar va ser amb el Ball de Serrallonga i el Ball de Gitanes. Bé, el meu pare es va encarregar del ball i jo dels parlaments. També em vaig involucrar en els Pastorets i els 7 Pecats Capitals. Aquella època, el 1987, va ser difícil. No hi havia un protocol clar. Amb el Ball de Serrallonga era el primer cop que incorporàvem trabucs i pòlvora al carrer i va ser feixuc gestionar-ho. En general, va ser complicat a nivell pressupostari.
Què va costar més?
Segurament els Set Pecats Capitals. El vestuari va ser molt car. Però el Ball de Serrallonga també va costar. Vam tenir la sort de comptar amb molta col·laboració quan ens hi vam posar.
Tenen la importància que mereixen els balls al Seguici?
Quan es plantegen fer una samarreta del Seguici, sempre s’acaben decantant pels elements del bestiari o el foc. La percepció general és que ningú se’n recorda dels balls, ja que són els últims del Seguici. És una reclamació que jo he fet constantment a l’Ajuntament. Penso que s’hauria de potenciar la part que és menys espectacular. Però el Seguici ho conforma tot.
«Els polítics de diferents colors que han anat passant han mantingut el criteri per col·laborar. Tot i això, sempre poden donar més»
I estan a l’alçada?
El conjunt de balls a Tarragona són una animalada. És preciós. El vestuari està molt ben treballat i és un espectacle. Tot plegat té un mèrit bestial.
Durant els últims anys per l’Ajuntament han passat diverses formacions polítiques. Creu que les administracions han col·laborat suficient?
En el fons la festa la fa la ciutadania però algú ho ha de posar en context. Les administracions haurien de donar suport a la cultura. A Tarragona no estem especialment malament. Hem tingut moltes facilitats per poder fer una cosa més estructurada al Seguici. Els polítics de diferents colors que han anat passant han mantingut el criteri. Tot i això, sempre poden donar més. La festa ha perdut suport des del 2010 amb les retallades de la crisi. Els balls potser han sigut els menys afectats perquè tenim clar que formen part de la cultura i han de seguir sent-hi.
Els músics són una part fonamental per Tarragona i Santa Tecla. Què seria la festa sense ells?
No tindria cap mena de sentit. Crec que ningú es pot imaginar una festa sense música. És bàsica. En tot cas, crec que a la ciutat també tenim un problema i és pensar que l’Amparito és l’única música de les festes. Però també hi ha d’altres que són xulíssimes. Però fem el ‘lo lo lo’ i ja hem acabat (riu). Tenim la sort de tenir bons músics a la ciutat.
«Santa Tecla sense música no tindria cap mena de sentit. Crec que ningú s’ho pot arribar a imaginar. És un element bàsic»
La cultura va passant de generació en generació. Quina és la clau per seguir mantenint viva la tradició?
Crec que la informació és vital. Saber que tot el que s’està fent ara ve d’una tradició de 700 anys té un pes molt important. És un punt d’estimar la ciutat. Sortir, cridar i ballar és important perquè tot és una festa. Però també cal explicar la història per facilitar que la gent s’impliqui. Ho vam fer l’any passat amb els 700 i això s’hauria de mantenir.
I el sentiment tarragoní ajuda...
S’acaba contagiant. Vas trepitjant la ciutat i el sentiment te l’acabes fent teu.
La Santa Tecla dels 700 va tenir molts actes i va superar les expectatives. Com creu que seran enguany?
Entre el 21 i el 24, així com el Seguici, crec que això sempre manté el nivell. El que ens falla a la ciutat des de les primeres retallades i no hem sabut revertir és una altra cosa. Tot el que cal fer de coixí per acompanyar els actes de sempre (com concerts potents, obres de teatre, etc.) és molt just. L’any passat va costar. Aquest conjunt d’actes que hauria de tenir Santa Tecla pateixen una mica i la festa ho nota.