Fa temps que no plou i la sequera es fa notar en els camps de secà, sobretot en finques ermes o abandonades en municipis rurals. L’estiu és un temps propici per a l’organització de festes raves i els escenaris escollits acostumen a ser aquests indrets amb risc d’incendi. Què els pot ocasionar? Doncs una simple burilla mal apagada.
Davant d’aquesta possibilitat, els alcaldes de Querol, Mont-ral, a l’Alt Camp, i de Pontils, a la Conca de Barberà, estan alerta conscients que els seus municipis poden acollir festes de caire il·legal, tenint en compte que hi ha precedents ben recents.
Els ajuntaments han emprès algunes mesures per tal de posar ‘barreres naturals’ a aquests espais susceptibles de ser utilitzats per les festes raves, i impedir així que es tornin a repetir, tot i admetre que és complicat evitar aquest tipus d’esdeveniments incontrolats perquè «no es poden posar portes al camp», tal com manifesta l’alcalde de Mont-ral, Francesc Xavier Pagès.
Cal recordar que organitzar festes rave sense permís comporta una infracció administrativa greu. Ho demostra el fet que en els darrers cinc anys s’ha donat curs a una vintena de multes i dues més- corresponents a aquest any i l’anterior estan en vies de tràmit per Jocs i Espectacles de la Generalitat.
Cap protocol concret
Segons els Mossos d’Esquadra, per ara no existeix cap protocol d’actuació concret quan es detecta una festa il·legal, tot i que sí que s’activen dispositius de control d’alcoholèmia a la zona i s’intenta esbrinar qui són els responsables.
Segons les estadístiques, només aquest any, a Tarragona s’han celebrat tres raves. Al gener, se’n va organitzar una al Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, i al març en va haver-hi dues més a Vespella de Gaià, al Tarragonès, i a Querol.
L’alcalde de Querol, Jordi Pijuan, diu que s’han registrat diverses festes il·legals, entre les quals una l’octubre del 2016, que es va suspendre per la pluja. La ‘més sonada’ va tenir lloc a la revetlla de Sant Joan de 2017, que va aplegar 500 persones i gran concentració de vehicles. Els Mossos d’Esquadra van acabar aixecant una acta administrativa als organitzadors de la rave.
Pijuan explica que, de comú acord amb el propietari de la finca ‘festivalera’, van decidir que un tractor llaurés el tros «deixant solcs profunds dissuasoris i que evitessin l’accés de vehicles».
Això provoca que aquestes festes es traslladin a un altre cantó, com ha succeït a Pontils. La seva alcaldessa, Sara Janer, ho va experimentar la primavera passada i ha afirmat que no li molesta «tant la festa com les conseqüències que pot tenir llençar una burilla, que pugui provocar un incendi, o la gent beguda circulant per les carreteres».
En aquest sentit, també critica que no és massa lògic que la policia catalana «no hi pugui fer res una vegada ja està activa la rave».
La cap dels serveis territorials, de Jocs i Espectacles, Anna Maria Oliach, ha explicat que el 2016 va ser l’any amb el registre més elevat de multes, amb fins a vuit sancions tramitades.
Organitzar festes il·legals es tracta d’una infracció tipificada a la llei com a falta greu i se sanciona a partir de 1.001 euros i amb un sostre màxim de 10.000 euros. En el cas de reincidència es podrien enfilar fins als 20.000 euros. Les sancions també varien en funció de l’aforament i de les molèsties ocasionades.
