La historiadora i pedagoga Maria Antònia Ferrer i Bosch (Tarragona, 1926), que va ser professora de diferents centres i fundadora de l’Escola Pax en temps del franquisme, va morir el passat dilluns a l’edat de 98 anys.
Tot i que els seus progenitors eren de Barcelona –el seu pare de Sabadell i la seva mare de Manresa–, Ferrer va passar quasi tota la seva vida a Tarragona, dedicant-se principalment a la docència i a escriure diferents obres.
Començà el estudis secundaris a l’Institut Martí i Franquès el 1936, i els continuà, en català, a Santes Creus, on passà la Guerra Civil.
Acabà el batxillerat a Tarragona al Col· legi del Sagrat Cor, essent una de les tres úniques noies que estudiaven en el seu curs. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona el 1949, on rebé la influència de l’escola de Ferran Soldevila i de Jaume Vicens Vives.
Acabada la carrera va exercir de professora a l’Institut Martí Franquès i a diferents col·legis d’ensenyança secundària de la ciutat de Tarragona, on ensenyà llatí i greg, fins al 1962. Veient la necessitat de crear una nova escola, un centre educatiu en català i amb un altre taranna pedagògic, amb uns continguts educatius més liberals, busca el suport financer per tirar endavant la iniciativa.
Creadora pedagògica
Així, el 1962 el seu marit Lluís Arola Sanromà i alguns familiars i amics van fundar el Col·legi Pax al Mas Mallol, un edifici modernista de l’Oliva. M. Antònia fou la creadora pedagògica i la que assumí la direcció fins el curs 1970/71, en plena dictadura.
El 1976 va llegir la tesi doctoral La Ciutat de Tarragona durant el Trienni Liberal. 1820-1823 i va obtenir el grau de doctora en Història, amb un excel·lent cum laude.
Aleshores començà a treballar de professora titular al departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, fins el 1991, data de la seva jubilació. A la Universitat, desenvolupà diversos càrrecs de gestió: delegada a Tarragona del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències (1976-79), vicedirectora de la delegació Universitària de Barcelona a Tarragona (1978), cap del Departament provisional d’ Història Contemporània de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona (1983-1985).
La seva línia d’investigació ha estat principalment sobre el món contemporani, pensament i societat
Pel que fa a la investigació, va fert recerca sobre el pensament i la societat al món contemporani, prenent molts cops el paper de la dona com a eix principal. A l’acabar el seu últim curs com a professora, Ferrer va fer la donació a l’Arxiu Històric de Tarragona del fons Història Oral: Vivències de la República, Guerra Civil i Franquisme.
Jubilació
Un cop jubilada no va cessar la seva tasca d’investigació, tot reorientant-la a la recuperació del llegat cultural de Tarragona, sobretot de l’època clàssica: Tàrraco: Mitologia i cultura religiosa (1997), Bacus dels ritus i dels rostres (2001) i Història de Tarragona, una ciutat mediterrània (2006).
Aquest amor per la cultura i la literatura la va transmetre als seus fills –en va tenir sis–. Lluís Arola va ser rector de la URV entre 1998 i 2006, mentre que Fèlix i Albert van fundar Arola Editors.
Actualment, un premi de la URV a la igualtat porta el seu nom. Es concedeix a persones, entitats, institucions o col·lectius de la societat civil i del món acadèmic que han destacat per la seva tasca de defensa dels drets de les dones i la seva visibilització.
