L’oli de la Selva del Camp s’ha fet un lloc a la història de la catedral de Notre-Dame i la del món sencer: l’arquebisbe de París, Laurent Ulrich, va emprar-lo diumenge passat durant el ritu principal de la consagració de l’altar, en el renaixement del temple gòtic després de cinc anys de reconstrucció a causa de l’incendi que va devastar-lo el 15 d’abril del 2019.
Ulrich va fer servir l’oli d’oliva verge extra Antara de Coselva, cooperativa que aplega uns 2.500 socis i que el 2025 celebrarà 125 anys d’activitat.
L’or líquid DOP Siurana que ha arribat a Notre-Dame conté «l’esforç de dones i homes pagesos que tenen cura, molt amorosament, primer, de l’arbre i posteriorment, de la recol·lecció dels seus fruits», explica Núria Cochs, secretària del Consell Rector de Coselva. El seu ús en la missa inaugural «veritablement ens honora i ens magnifica. Ens omple de goig haver estat presents en aquest acte tan important», afegeix.
«Que l’oli sant que marcarà l’altar impregni de la teva gràcia i del teu goig els fidels que vindran aquí a la comunió amb el misteri de Crist», va pronunciar l’arquebisbe de París abans d’abocar-lo sobre diferents punts de l’altar i acabar d’escampar-lo amb les seves mans, transcorreguda una hora de cerimònia.
La consagració va representar el retorn efectiu d’aquest símbol de la resiliència de París a la plena vida litúrgica. A l’acte, que va ser retransmès en directe internacionalment, hi van assistir més de 2.500 persones.
El vincle de Coselva amb Notre-Dame, però, ve de molt més lluny. Va forjar-se «prop de 20 anys enrere». La història és força curiosa. Una parisenca devota que estiuejava a la demarcació va conèixer la cooperativa i va quedar captivada pel seu oli.
La dona, «empàtica», profundament involucrada en causes socials i en la feina amb persones amb pocs recursos, i també relacionada amb la catedral, va identificar en aquell producte qualitats d’excel·lència per incorporar-lo al servei religiós per a «tota la comunitat que ho necessités». Va ser així que «l’oli va ser consagrat per tal d’utilitzar-lo en el sagrament de la unció dels malalts i l’extremunció».
Des de llavors, l’Antara mai no ha deixat de fer aquesta funció, i diumenge passat va utilitzar-se també a l’altar. Coselva fa arribar cada any la quantitat d’oli necessària a França, seguint els càlculs que concreta la clienta. I confia que la tradició continuarà vigent quan ella passi el relleu a algú altre.
Elaboració d’essència artesanal
La cooperativa elabora els seus olis de manera «pràcticament artesanal»: «Les olives es trituren el mateix dia que es reben, es fa tot un seguiment d’analítiques i no s’accepten partides que no s’acostin a determinats paràmetres de qualitat», apunta Cochs.
En concret, l’oli d’oliva verge extra Antara està fet amb arbequines. I el nom Antara també té un sentit: «Fa referència a l’argot de les nostres contrades: abans, per limitar les propietats s’hi posaven oliveres perquè són arbres grans i l’espai on es plantaven s’anomena antara. Això també ens remet als nostres pagesos del segle XIX», afegeix la secretària del Consell Rector de Coselva.
L’oli es comercialitza al públic en general i pot comprar-se a la cooperativa, a les botigues físiques i a la virtual. El producte «surt de les olives dels nostres socis» i «és salut, és cultura, tradició i bona feina», destaca Cochs.
La cooperativa, amb un centenar de treballadors, distribueix «a tot el món» –és «la primera exportadora d’Espanya en avellana i la quarta en ametlla»– i compta amb una finca amb 50 hectàrees dedicades a la recerca. «Creiem en el territori i el defensem, i oferim aquesta cultura nostra», conclou Cochs.