Ni ha nascut ni ha crescut al Serrallo. Però se’l sent seu i hi camina amb l’orgull típic de qualsevol serrallenc que passeja per voramar. Quedem amb ell a la terrassa del restaurant El Pòsit. Jaqueta de currante i corbata de directiu. Això ens dóna pistes de com és en Josep Maria Cruset Domènech, de 45 anys, natural de Riudoms i president del Port de Tarragona.
Cruset reconeix que la seva vida familiar, marcada per uns pares dedicats a la pagesia, l’han ajudat molt a entendre el tarannà i la manera de fer del Port, i també del Serrallo. «No hi ha res més semblant que un pagès i un pescador. El fruit depèn del clima i de l’esforç físic, entre altres. Mai es pot garantir al cent per cent que la collita anirà tal com s’espera. Anar sobre la barca és com anar sobre del tractor», explica. Comencem pel principi.
Josep Maria Cruset va néixer a Riudoms, el març de 1975. És el fill únic de la Juanita i d’en Josep Maria, pagesos de tota la vida. La infància de Cruset va estar marcada per la dinàmica de poble, de Riudoms. Moltes hores de carrer, jugar als marges de la riera, anar amb bicicleta i descobrir escorpins. Connexió directa amb l’entorn que el va veure fer-se gran.
Va estudiar a l’escola pública Beat Bonaventura Gran de Riudoms. Amb la mateixa colla d’amics, va anar a l’institut, a Reus. «Arribàvem a l’insti d’una manera que ara seria impensable. Fins i tot havíem pujat a cotxes de desconeguts, fent dit», recorda.
És llavors quan es va plantejar estudiar Enginyeria Agrònoma, idea que els seus pares li van recomanar que es repensés. Ja se sap, pocs pagesos volen que els seus fills ho acabin sent. Finalment, Cruset va estudiar la carrera d’Enginyeria Química, que va complementar amb un MBA –un màster en direcció i administració d’empreses–. Ràpidament, es va incorporar com a tècnic de qualitat a la Diputació.
Fins als 18 anys, Cruset va jugar a handbol, en la posició de pivot, és a dir, al mig de la defensa de l’equip contrari. També ha representat sempre Els Pastorets al Casal de Riudoms, encarnant el paper de l’Arcàngel Sant Miquel, que lluita contra Satanàs.
Paral·lelament als seus estudis, Cruset, als 15 anys, es va involucrar a l’esplai de Riudoms, on va acabar sent monitor i responsable. És allà on coneix a la seva companya de vida. «Érem molt joves. Ella tenia 16 anys i jo 19», recorda. Després de 12 anys de festeig, es va casar a l’Ermita Paret Delgada de la Selva Del Camp, per deferència a la família materna de la seva dona. Fruit de la relació, van néixer en Dídac i en Roger, de 8 i 4 anys. «Al final, això és el que dóna sentit a la vida. Recordo, de ben petit, quan la mare em deia que es trauria el menjar de la boca per mi. Jo no ho entenia fins que van arribar als meus fills», explica Cruset.
Va canviar el tarannà d’un poble
Justament durant la seva etapa a l’esplai va arribar la seva oportunitat per mostrar la vocació de servei que sempre havia tingut. El que llavors era alcalde de Riudoms, Josep Maria Vallès, va oferir a Cruset treballar pel poble des d’una regidoria. «Vaig acceptar amb la incertesa de no saber què era un ajuntament», explica.
Llavors tenia 28 anys i un futur molt prometedor. L’any 2007, contra tot pronòstic, va guanyar les eleccions amb CiU i va acabar sent alcalde. «Recordo d’aquella època canviar el tarannà i la part emocional de la vida pública de Riudoms. En aquell moment, el poble estava immers en un conflicte pel polígon industrial, en el qual o eres d’una banda o eres de l’altra. Amb l’equip, vam aconseguir que fos un sol poble i que tots raméssim cap a la mateixa direcció», recorda.
Cruset va guanyar tres eleccions i les de 2015 les va encarar com les últimes. Dos anys més tard, rebia les trucades dels consellers Rull i Calvet. Li oferien capitanejar el Port de Tarragona. «Volia apartar-me de la vida pública, per tornar a l’anonimat. Però em van convèncer i vaig acceptar el repte», explica Cruset, qui afegeix que «em vaig trobar amb una organització molt musculada i amb un entorn molt enriquidor».
El president del Port confessa que sempre s’ha sentit molt acollit pels tarragonins, tot i que «els primers dies hi va haver algú que va aixecar la bandera dient que què feia un del Baix Camp al Port de Tarragona». Cruset reconeix que «només demanava que em donessin temps perquè em jutgessin per la meva feina i no per on vinc», comenta.
Agraeix als seus pares que «gràcies a ells, m’he pogut dedicar a la vida pública, ja que, tot i ser grans, continuen al capdavant del negoci familiar, anant a les granges i organitzant les collites d’oliva i d’avellana, entre altres». Cruset els ajuda quan arriba el cap de setmana. Encara ahir es tocava dissimuladament les durícies de les mans.