Eudald Carbonell, que va datar l’Homo Antecessor en un estadi previ a l’establiment dels homínids a Europa, ha estat l’encarregat d’obrir el curs 2022-23 a la Universitat Rovira i Virgili amb un al·legat per portar a la pràctica un “gran consens d’espècie” per contribuir a la supervivència dels humans, i també d’altres espècies. Tal com fan historiadors, arqueòlegs i paleontòlegs, que reconstrueixen la vida i l’adaptació de les especies humanes des de fa més de tres milions d’anys, Eudald Carbonell ha dibuixat cinc escenaris de futur que ens podrien esperar als humans (el col·lapse, l’extinció, la continuïtat, l’Homo exnovo i la diversitat específica) i a continuació ha detallat deu propostes per evitar els escenaris més pessimistes i assegurar la supervivència de l’espècie humana.
Per a Carbonell, al col·lapse ens hi poden dur les conseqüències de la convergència del canvi climàtic, el consum exponencial, la disminució de matèries primeres i la globalització. Pensa, però, que la via probable de sortida sigui l’adaptació a través de “les nostres adquisicions tecnològiques i socials”. Es tractaria d’un “episodi catàrtic o catastròfic, però reversible”. Una situació contrària a l’extinció de l’actual humanitat, per les mateixes causes que apuntava en el col·lapse, sense descartar altres possibilitats, però en aquest escenari l’Homo sapiens no seria capaç d’adaptar-se al nou ecosistema.
El tercer escenari, l’Homo exnovo, es basa en la possibilitat de millora humana a tots els nivells fins a arribar a “una mena de superindividu conscient i racional que troba el seu lloc a la natura i treballa per controlar el seu espai-temps evolutiu. Es tracta, no obstant, de l’escenari menys plausible. Més factible que aquest però, en realitat, “poc probable” sota el parer de Carbonell, és la continuïtat evolutiva perquè no estaria basada en solucions estructurals a les qüestions que posen en risc el món tal com el coneixem.
El darrer escenari, el de la diversitat específica, es basa en el que ja ha passat amb anterioritat: “fa uns 40.000 anys hi havia al planeta una gran diversitat humana” -recorda Carbonell- i augura que podrien haver-hi cinc espècies fruit de la selecció natural, la tecnològica i cultural i la sociabilitat tecnològica. Serien els espècimens humans naturals, humans que estan convençuts que no es pot intervenir des de la tecnologia a la pròpia evolució natural; hominins que admetran modificacions que no són estructurals, reparacions limitades; espècimens construïts en un laboratori per edició genètica, i, finalment espècimens construïts amb una combinació de mecànica, computació i electrònica. Aleshores “la nostra espècie es caracteritzaria per l’adquisició d’un altre sentit d’espècie”, ha apuntat Carbonell.
Es tractaria, doncs, de trobar la manera de sobreviure com a espècie i no extingir-nos, objectiu per al qual Eudald Carbonell ha ofert un decàleg: tenir una consciència crítica d’espècie, aportar els coneixements personals per construir la comunitat (individualitat col·lectiva); socialitzar la tecnologia; tenir consciència operativa (invertir energies en la cooperació); parar la globalització; iniciar la planetització; incrementar la diversitat; la desaparició de líders i de la jerarquia social; la feminització de l’espècie, i fer progressar l’equilibri social i ecològic de l’espècie.
Carbonell ha conclòs que malgrat que les circumstàncies poden ser difícils, ser-ne conscient és fonamental, tant com disposar de “l’instrument evolutiu” més important: “el pensament basat en el coneixement”.
