El sector vitivinícola català reduirà un 28% la seva empremta de carboni amb la reutilització d’ampolles. És un exemple més d’economia circular. Aquest és el model a seguir?
Sí, és bo i necessari que els diferents sectors econòmics de la societat es vagin implicant, cada cop de manera més decidida, en la correcta gestió dels residus i en el medi ambient. Aquest projecte és el reWINE, amb el qual es volia demostrar que, en efecte, la reutilització d’ampolles al sector vitivinícola és tècnicament viable i més respectuosa amb el medi ambient. S’ha vist que podria suposar un estalvi de més de 100 milions de kg de CO2 equivalents anuals i 21.756 tones de residus i, reduiria així un 28% la seva petjada de carboni.
Un pas important.
Les empreses tenen en compte el valor de la sostenibilitat, entenen que és un factor diferencial, que reporta beneficis, tot i que costa adaptar-se. Des de l’administració propiciem acords amb el món econòmic per impulsar l’economia circular. Ens hem reunit i tenim una taula de treball amb el sector de la distribució d’aparells elèctrics i electrònics per millorar la recollida selectiva d’aquests residus, estem en contacte amb el sector restauració per realitzar iniciatives que ajudin a reduir el malbaratament alimentari i a millorar la reutilització i la recollida selectiva. I darrerament hem obert una convocatòria de subvencions de 2 milions d’euros per fomentar l’economia circular a les empreses i agrupacions empresarials.
La societat està conscienciada amb la necessitat de reciclar?
Sí, la població cada cop està més conscienciada, però en els darrers anys hem constatat que la voluntarietat en la recollida selectiva dels residus és limitada. Fa uns 20 anys que es fan campanyes institucionals de foment i s’ha passat d’un 1% de recollida selectiva a un gairebé 50% i, per bé que s’ha avançat força, s’ha constatat que per assolir els objectius establerts per la Unió Europea calen altres instruments de tipus econòmic.
Per exemple?
Cal reformar els models de recollida selectiva, individualitzar-la i que dipositar la brossa no sigui un acte anònim. Cal que els ciutadans tinguin molt clar què paguen per la gestió de la seva brossa i com es pot pagar menys. Estem en el procés d’elaboració de la llei de residus i d’ús eficient dels recursos, que ha d’ajudar a impulsar una millora important en la gestió dels residus.
És una qüestió d’hàbit o d’educació?
És una qüestió d’educació ambiental el que fa que es canviïn d’hàbits i s’adoptin noves dinàmiques. L’educació ambiental ha evolucionat i està molt més estesa entre la població. Això és positiu i segurament continuarà incrementant amb els anys. Però crec que si a les persones se’ls facilita informació de com fan la recollida selectiva de la brossa i de com poden pagar menys de taxa per la seva gestió, aconseguirem activar la població per un increment generalitzat de la recollida.
Quines accions porta a terme l’ACR en aquest sentit?
L’any 2004 vam implantar de manera pionera a Espanya els cànons sobre la disposició final dels residus municipals i, recentment, hem aprovat un increment per al període 2020-2024, que situarà en 72 euros la tona a abocador. D’altra banda, obrim anualment diverses línies d’ajuts econòmics per ens locals, escoles, universitats, etc., per fomentar la prevenció de la generació de residus, preparació per a la reutilització o augmentar la recollida de la fracció l’orgànica. I estem impulsant la generalització de models de recollida selectiva eficients, tal com va recomanar la Unió Europea. La recollida porta a porta i els contenidors amb identificació de l’usuari i regulació d’obertura han de permetre fer un salt endavant més gran.
Catalunya està en línia amb les directrius que marca la UE?
La Comissió Europea ha establert que els estats membres han d’assolir un objectiu de reciclatge del 50%, aquest és un repte a curt termini, però n’hi ha d’altres. L’any 2025 s’haurà d’assolir un 55% de reciclatge. La recollida selectiva és una competència que tenen assignada els municipis. A Catalunya treballem amb aquests mateixos objectius i també seguint la mateixa estratègia, que és aplicant una fiscalitat adequada, en línia amb la dels països europeus més avançats en aquesta matèria, i promovent l’adopció de models eficients de recollida selectiva. La nova llei de residus i recursos que s’està preparant ha d’emparar legalment les nostres polítiques.
En quin punt està Tarragona?
La demarcació de Tarragona té comarques amb un índex de recollida selectiva força alt, com és el cas de la Terra Alta, on els seus 12 municipis fan recollida porta a porta amb un 58,78% de recollida selectiva; i altres costaneres, com el Tarragonès, amb un 36,59%, que és una xifra baixa.
A la costa es recicla menys?
Cal que als municipis costaners, on hi ha més població, s’implantin models eficients de recollida selectiva, també a les urbanitzacions, amb un estudi previ i un pla que ajudi a diagnosticar quines opcions efectives hi ha per incrementar la recollida selectiva. Des de diverses administracions s’estan fent molts esforços, que confiem que donaran bons resultats.
Som a temps de prendre consciència que o reciclem i fem les coses bé o podem carregar-nos el planeta?
Sí, hi som a temps, és a les nostres mans. Cal valentia, adoptar decisions polítiques pensant a llarg termini i posar en el cor de les decisions la preservació del medi ambient i la sostenibilitat. Pels volts de les Olimpíades de Barcelona érem 6 milions de catalans, ara en som 7 milions i mig i els rius (el Ter, el Llobregat, etc.) tenen un cabal semblant. Més població suposa més consum de recursos i, de retruc, més residus i més pressió sobre el medi ambient, que col·loquialment es pot dir que viu escanyat.
Encara queda un llarg camí.
Recentment hem celebrat el Let’s Clean Up Europe: s’han organitzat a Catalunya 481 accions de neteja per ciutadans i ciutadanes que de manera voluntària s’hi han apuntat. És una prova que molta gent està conscienciada i que s’han retirat molts quilos de residus de boscos, lleres de rius i platges. Reduir, reutilitzar i reciclar. Per aquest ordre s’han de basar les nostres actuacions en la gestió dels residus. Hi som a temps, és clar, és una oportunitat i desaprofitar-la seria pagar un preu molt alt.
