Arriba directament de Casa Canals, on ha anunciat projectes, milions, dates, concrecions i conceptes molt organitzats que han de transformar radicalment la ciutat de Tarragona (això ho diu ell). Com una màquina implacable. Parla de pressa. Massa ràpid, tant és així que pateixo per la gravació i em demano si no hauria d’estar agafant apunts com en temps de l’escola. Exigent (també es lleva a les cinc del matí), diuen que té el govern al cap. Assertiu, de forma que ens assegura que les coses passaran «sí o sí». Excés d’autoconfiança? En tot cas, el conseller Albert Dalmau sembla portar el volant de la Generalitat com si fos un Ferrari i ell Nikki Lauda.
Com va, conseller?
Arribem de Núria i directes a Tarragona, on aquest govern té focalitzada una part molt important de la seva acció.
Imagino que no ha vingut en tren...
Comprenem perfectament la situació i estem aquí per treballar per evitar que la gent pateixi encara més. Nosaltres posem la mirada en el futur, però crec que tothom sap ubicar les responsabilitats allà on toca. Fa vuit mesos que governem, però també sabem quines van ser les polítiques ferroviàries dels governs del PP.
Era el moment de fer el traspàs de Rodalies?
Nosaltres creiem que des de la proximitat podrem gestionar millor les infraestructures. Tot i el moment complex, el traspàs serà una realitat sí o sí.
Tarragona tindrà biblioteca a la Tabacalera?
Miri, la biblioteca pública a la Tabacalera passarà sí o sí, perquè li puc assegurar que aquest és un dels principals encàrrecs que ens ha fet el president: conservar i cuidar el patrimoni cultural d’aquesta ciutat, donar-li el valor que es mereix.
Les promeses...
Catalunya té un deute històric amb Tarragona. Els anteriors governs del país han donat l’esquena a la realitat de Tarragona i el compromís del president Illa és posar Tarragona a l’epicentre de la transformació que viu el país. No són promeses, són fets.
El Govern d’Espanya n’està tan convençut com el de la Generalitat?
Som prudents perquè creiem que s’ha de treballar encara, sobretot, pel que fa a com treballem el tema del patrimoni cultural de la ciutat de Tarragona, però ja li he dit que les ordres del president Illa són molt clares.
Sí o sí?
Evidentment: Per la nostra part hi posarem tot el que calgui. Tots els departaments ho saben i ho tenen clar, els dossiers no es deixaran adormits. Sap una cosa?
Endavant.
El primer cop que vaig parlar amb l’alcalde de Tarragona li vaig demanar quina era la suma del que invertia el govern de la Generalitat a la ciutat...
Es va espantar?
Diguem que era una xifra inadmissible... Nosaltres, en vuit mesos, hem fet un gir radical a una situació d’injustícia.
L’àrea metropolitana de Tarragona és essencial pel PSC.
Ho és per Catalunya. El creixement econòmic de Tarragona és, ara per ara, un dels més estratègics del país. Les inversions en descarbonització són de les més importants d’Europa i l’efecte que poden provocar en tot un munt de projectes és quelcom que beneficia a tota Catalunya i a tota Espanya.
A la gent li costa creure-hi, i encara més amb la situació geopolítica que ens té a tots una mica descol·locats.
A Catalunya hi ha una infinitat de projectes que veuran la llum en poc temps.
Sí o sí?
Exacte. Nosaltres anem amb la mirada llarga i la mà estesa a la resta de comunitats espanyoles, perquè, tot i que sembli repetitiu, quan a Catalunya les coses van bé, van bé també a Espanya. Durant la passada dècada, Catalunya s’havia retirat de la política de lideratge a Espanya i a Europa i això va ser un error.
Culpa del procés?
Miri, jo vaig néixer l’any 1990...
Sembla impossible...
(Riu) El que vull dir és que jo només puc mirar cap al futur. Sabem què va passar, però el nostre deure com a govern i com a responsables polítics és oferir futur, treballar per consolidar els projectes que han de permetre als ciutadans de Catalunya de tenir més i millors opcions pels seus projectes vitals.
Tarragona, capital de Catalunya?
En certa manera, però perquè les possibilitats i el talent hi són i els projectes es consoliden. Per exemple, el Port de Tarragona. Fa poc hi vaig ser i els vaig demanar quin era el full de ruta pels pròxims 10 anys.
I?
Els vaig dir que calia fer-ho en 5.
Estarien contents...
És que es pot fer! Cal que l’administració treballi millor, que sigui més eficient. Jo vinc de l’Ajuntament de Barcelona (n’era el director general abans de passar al govern), i molta gent del govern i el mateix president venim del món local i això ho canvia tot. Volem que passin les coses perquè els ciutadans els tenim més a prop que altres polítics. L’experiència dels ajuntaments ens permet forçar els procediments feixucs de l’administració perquè, el que ha de passar, passi abans.
També hauria de ser més senzill arribar a acords, però estem sense pressupostos.
Tenim un acord de legislatura amb ERC i Comuns i sabem que res és senzill, però això no ens cohibeix per la nostra acció política, ans al contrari. Ens fa cercar més fórmules per poder arribar als acords que creiem que sí o sí s’han de dur a terme perquè el país no l’aturi la política. Aquest govern, a més, baixa a la realitat per petita que sigui. Ho fa solucionant els problemes que nosaltres entenem dins de la política.
Com pot ser de petita aquesta realitat?
Vostès van relatar el que va passar a Rocafort de Queralt, jo vaig rebre aquell diumenge la trucada del president.
I quatre dies més tard Rocafort de Queralt tenia telèfon...
Exacte. Per exemple, les dificultats per la sequera a la Vilella Baixa, on des de la sequera el poble té problemes de subministrament d’aigua, per favor! Això és intolerable. Els vaig reunir a tots i els vaig dir que la solució prevista pel 2028 havia d’estar llesta el 2026. A l’hora de tenir aigua o no tenir aigua, el temps no és relatiu. Van ser la meva primera reunió i el meu primer repte i, d’alguna manera, crec que va crear el modus operandi del nostre govern: solucions sí, i tan immediates com sigui possible.
Quins llibres vol que li regalin per Sant Jordi?
Doncs m’acabo de llegir un llibre recomanat per un amic que du per títol Fear, Trump in the White House (Por, els temps de Trump a la Casa Blanca). Jo ja m’havia llegit War. tots dos del mític Bob Woodward (periodista del Watergate).
Té por?
Tinc confiança, però reconec que la situació és molt complexa i cal informar-se bé per no perdre els nervis. Però l’economia espanyola i la catalana són líders a Europa i som motors essencials del creixement, això ens ha de donar confiança.
Cap novel·la?
No soc massa de novel·les, però tinc moltes ganes de llegir El mag del Kremlin.
Meravellosa! Ho té tot per entendre Putin!
Això m’han dit. Crec que també caurà a la bossa Camino hacia la no libertad del Thimothy Snider.
Té el convenciment que tots els projectes hauran complert el seu calendari i vostè les seves promeses.
Ja sé que la política no sempre ha estat a l’altura de les persones i que el nostre país ha passat una dècada circulant a 50km/h en lloc de fer-ho a 120. Però nosaltres hem dit que el tramvia es farà i les licitacions estan en marxa; el Corredor Mediterrani passarà en dos anys i mig; l’ampliació de l’hospital Joan XXIII, la més gran de les inversions; el Fòrum de la Justícia; la Tabacalera; i el Museu Nacional Arqueològic...
Què és el que més li agrada de Tarragona?
Aquesta ciutat... a vegades penso que acabaré vivint aquí.
Benvingut, doncs!
