L’escola Rubió i Ors celebra enguany els 100 anys de vida, una fita de la qual molts establiments d’avui dia no poden presumir. Menys encara les escoles, ja que la gran majoria no han pogut resistir el pas del temps durant tants anys. Malgrat la gran quantitat de fets que poden provocar el tancament d’una escola, el centre escolar Rubió i Ors sembla ser immune a qualsevol d’aquests efectes, ja que segueix en funcionament des de l’any 1924, quan va acollir alumnat de diferents centres que estaven escolaritzats en diversos pisos situats al barri.
Va ser durant el migdia d’ahir quan l’eco de la música i l’ambient festiu donava vida al centre i al barri un cop més. Sota l’ombra dels arbres de la plaça de l’Abat Oliba es van concentrar desenes de persones que volien gaudir de la jornada. Mentre els pares i mares aprofitaven per parlar entre ells prenent el vermut de les 12 del migdia, els més petits preferien ballar, jugar a pilota i córrer pel carrer mentre menjaven patates i olives.
Aquest espai, que ha estat testimoni de rialles, aprenentatges i jocs durant tants anys, es va convertir ahir en l’escenari d’un vermut musical que va celebrar el centenari d’una institució que forma part de l’ànima del barri i la ciutat.
L’actual edifici de l’escola té 32 anys, i és relativament recent si es compara amb la ubicació original del centre.
Dins d’aquesta franja d’anys hi trobem a l’actual CAP d’estudis Carlos Belarde, que hi va assistir per poder rebre a alumnes i pares i per gaudir de la celebració. Belarde mencionava que és «un goig i un plaer poder celebrar un segle d’aprenentatge», i que esperen «poder celebrar-ne molts més gràcies a valors com el respecte i l’educació».
Sota el lema ‘Fem RIO’, des de l’escola s’han plantejat diverses celebracions per commemorar els 100 anys, i la primera d’elles va ser el vermut musical. Aquest va ser de gran importància, segons el CAP d’estudis: «És una celebració molt important perquè volem impulsar el barri. Fa un segle que som l’escola de tots aquests veïns i la primera i millor opció era agrair la seva presència i suport durant tants anys».
A mesura que la gent s’hi acostava, l’ambient s’omplia d’alegria gràcies a la música festiva del DJ Ballesté i a les begudes i vins de diferents cellers, que van oferir els seus productes.
Veïns de totes les edats, alumnes, mestres i famílies actuals de l’escola es van reunir per retre homenatge a una escola que ha modelat generacions.
Entre els assistents s’hi trobava la Tània Burillo, exalumne i veïna del barri que passejava per la zona amb la seva família, mentre destacava la importància de la celebració del centenari: «Pel barri és molt important que l’escola celebri els 100 anys. La gent està contenta i això és bona senyal. És la millor opció que tenen per poder seguir oberts durant molt de temps. Hem vingut perquè vam sentir la proposta i volíem col·laborar assistint-hi».
L’acte no va comptar amb discursos ni cerimònies. Va ser la gent, amb les seves converses i records, qui construí el relat del dia. I potser en aquesta espontaneïtat va radicar la màgia de l’esdeveniment. Els assistents no només celebren els 100 anys, sinó que també renoven el compromís de continuar sumant històries i moments al centre.