Les pluges, per fi, han regat el Priorat. La comarca arrossega una sequera molt severa que s’allarga ja tres anys, i va pel camí de tancar un quart any amb dèficit greu de precipitacions. De fet, el pantà de Siurana amb prou feines supera el 2% de la seva capacitat, segons xifres de l’Agència Catalana de l’Aigua actualitzades aquest mateix divendres, 1 de novembre. Una imatge que contrasta amb la de l’embassament de Margalef (a la mateixa comarca), que ha fet el ple «i hem començat a omplir basses d’emergència de la Figuera i l’embassament d’emmagatzematge de la Palma d’Ebre», relata el president de la Comunitat General de Regants d’Aigües del Montsant, Ricard Masip. Malgrat tot, el Priorat encara és lluny d’assolir els 600 mm de precipitacions anuals, que seria el volum de pluja normal.
«Aquest 2024 estem al voltant dels 350 mm», explica Joan Fernández, observador meteorològic de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) a Falset. Però, què hauria de succeir perquè al Priorat hi plogués més? Fernández ho té clar: «Necessitem llevantades».
Aquest observador meteorològic falsetà de 46 anys disposa d’observatoris en diferents punts del municipi i fa anys que en porta un registre. Una afició que va començar de ben petit. Com detalla, «en aquests darrers tres anys no hem tingut situacions favorables de llevant».
Precisament aquests temporals són els que més beneficien al Priorat, que es troba en una zona entre els climes mediterrani i continental. En canvi, «els vents de ponent i mestral van perdent força i arriben aquí ja molt desgastats», descriu Fernández. En paral·lel, també es poden donar situacions de tempesta, «però són fenòmens més irregulars».
Recorda que l’últim temporal de llevant va ser el Glòria, al gener de 2020, amb un registre de pluviometria aquell mes de 255,4 mm al Priorat (estació de Falset), segons dades d’Idescat. Després hi va haver la borrasca Filomena, al gener del 2021, però el registre és de 67,4 mm, i aquell mateix any ja va cloure amb dèficit de precipitació, tot i que els pitjors registres van començar el 2022, amb poc més de 300 mm.
Des de llavors, hi ha hagut «un cúmul de casualitats i les precipitacions han esquivat la zona», comenta Javier Sigró, investigador del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV. Tot i que «de sequeres n’hi ha hagut sempre», el problema «és el dèficit acumulat durant anys», recalca Fernández.
Com recorda Sigró, «dels darrers 25 anys al Priorat, un 60% han sigut secs o molt secs», amb sequeres com la dels anys 1999-2003, 2007-2008 o la de 2012-2013. De fet, ara plou un 18% menys respecte 1950. Un cúmul de dèficits pluviomètrics que «esgota els boscos» i se suma a un altre factor, també lligat al canvi climàtic: l’augment de temperatura que provoca més evaporació i, per tant, una demanda d’aigua més elevada. «La temperatura quasi s’ha incrementat dos graus des dels anys 50 del segle passat», exposa Fernández.
En la taula sobre el registre de temperatures anuals al Priorat que acompanya aquesta informació ja es percep un augment de la mitja anual en els darrers deu anys, amb una tendència a l’alça, passant dels 14,4 graus del 2013 a 16,2 l’any passat. A més, cada cop és més habitual assolir els 40ºC i escaig: tant el 2022 com el 2023 es va arribar als 42ºC de màxima absoluta.
Plou menys, però més intens
Aquest augment de les temperatures explica que quan plou ho faci amb més intensitat, perquè el fenomen «va lligat a l’evaporació», detalla Sigró. A major temperatura, més vapor d’aigua a l’atmosfera. «Es produeix més energia i les tempestes s’alimenten d’aquesta calor», afegeix Fernández. Això genera masses «tan carregades d’aigua que es mouen més lentament», diu Sigró i, com recorda, «els últims aiguats, s’han quedat estacionats amb una forta acumulació d’aigua».
Aixó doncs, amb el canvi climàtic plou menys, però de forma més intensa. Una aigua que, a més, «no s’aprofita tant», diu Fernández, perquè el territori no té temps d’absorbir-la. Per tant, la clau és la gestió que es fa d’aquesta aigua i, tal com recalca Sigró, si a bona part del Camp de Tarragona no es nota tan la sequera «és perquè rebem aigua de l’Ebre».
Ara per ara, la situació actual de sequera es podria revertir «si la tardor seguís plujosa i la primavera també», apunta Joan Fernández. Alhora, alerta que el canvi climàtic «comporta que cada cop es donin més situacions així», de sequera i, alhora, forts aiguats. Però, en tot cas, una tendència a la baixa en pluviometria, amb la previsió que la precipitació sigui un 10% inferior en els propers 25 anys, segons Javier Sigró.
