Amb la pensada de crear un sabor per a cada poble l’any 1986 vaig anar a trobar el Ramon Margalef, que aleshores era el director de la Fira de l’Avellana de Riudoms i li vaig proposar la idea de fer un menjablanc d’avellana. Li va encantar. Durant la fira el vam fer amb avellanes en comptes d’aumetlles, i el menjabanc funcionava com la base d’un postre que passaria a ser multicolor. Amb l’afegit de melmelada, fruits secs i maduixes es podien crear infinitat de receptes segons la idea de cadascú. Finalment es van servir infinitat de racions en gots de cartró. Per esbrinar si la gent se l’havia menjat i els havia agradat se’m va ocórrer la idea de remoure la brossa per veure els gots: el resultat va ser positiu, tots estaven nets i ben escurats, el que demostra la bondat del sabor d’aquesta nova recepta.
A Reus, en aquella època hi havia dos fabricants de de menjablanc: «El campanaret» i un altre amb el sobre de color groc, el «Menjablanc de Reus» de l’antiga Casa Fargas. En aquelles èpoques recordo que es va vendre i va passar a mans tarragonines: la senyora Tarrasa (filla del locutor Josep M. Tarrasa) i els senyors Busquets (germà del campió de motociclisme) i Pijuan, que també havien fundat l’empresa Bettatur. Els hi va agradar la idea i van editar un petit receptari meu sobre menjablanc. Avui els moderns xefs ja serveixen el menjablanc amb les seves aportacions, però en aquella època eren molt conservadors i el menjablanc havia de ser blanc. Aquesta és una història del 1986. Actualment desconec qui són els amos de l’empresa que fabrica el «Menjablanc de Reus», però crec que va canviar de mans.
De Riudoms en tinc molts records. Jo a Riudoms sempre hi he estat molt a gust menjant a la fonda de la Rosa Gispert de cal Perla, que va tancar l’any 2000. A Cal Perla era feliç. Allò era autèntic menjar de proximitat, amb aquelles xerrades amb la propietària. M’explicava totes les novetats del poble. També tenia molta amistat amb el Bonaventura Mestre, familiar de la meva esposa. De fet ma sogra –la Conxita Guinart Ferran– era riudomenca, de ca la Capellana, i algun cop m’havia explicat quan Antoni Gaudí li va ensenyar les obres de la Sagrada Família acompanyada d’altres familiars. Les històries que explicava el Bonaventura Mestre m’apassionaven. Coneixia l’Antoni Gaudí, ja que el seu pare era l’administrador de les propietats dels Gaudí a Riudoms, havia estat escolanet de Montserrat, va aprendre música i tocava el piano a l’orquestra Melody’s Jazz, abans de la guerra. Les seves històries de l’època de la Guerra Civil eren punyents. Va ser empresonat en un vaixell a Tarragona víctima de la seva fe. Bonaventura Mestre està immortalitzat en un fresc de l’església de Riudoms. Es va dedicar al negoci de les avellanes i va tenir una trencadora. Va formar part de l’expedició que va portar a Riudoms el cos del Beat Bonaventura Gran, conservem una foto on se’l veu a Roma amb el Sant Pare Pau VI. El Bonaventura Mestre era de cal Jaia, segons li vaig preguntar al seu gendre Tomàs Garcia em va dir que el nom venia de jaia, una dona vella. L’Eugeni Perea ho corrobora i explica que el segle XIX un actor es va disfressar d’una jaia en una obra de teatre, en aquella època no es podien barrejar sexes al teatre i d’aquí vindria el renom. Són petites històries relacionades amb la vida i que funcionen per transmissió oral.
Riudoms és un poble on s’hi celebren infinitat d’actes culturals i festius, amb una esplèndida Setmana Santa o les festes del Beat Bonaventura Gran, que es venera amb molta solemnitat i fe, com bé podria explicar mossèn Josep Mateu. És un poble alegre amb sabor agrícola i amb indústria. M’hi he inspirat per idear alguns còctels i el 2019 la secció de gastronomia del Centre d’estudis Arnau de Palomar em va convidar a fer una conferència sobre cocteleria.
Recordo que les salsitxes de frankfurt que al bar utilitzàvem eren de Riudoms, de l’empresa Schorn. Una fàbrica alemanya ubicada a Riudoms, que havia absorbit l’empresa Cal Peira. Les llonganisses, sobrassada i botifarres les compràvem a casa Sant Jordi, que era del germà de mossèn Antoni Virgili. Per tant podem dir que els embotits dels entrepans de Casa Boada va estar durant molts anys produïts a Riudoms.
Riudoms està unit a Gaudí. També és el poble de l’actual president de l’Autoritat Portuària, Josep M. Cruset, qui va ser alcalde i és molt estimat. Tinc un bon amic de Riudoms, l’arquitecte Carles Font que tant m’ajuda. Sap molt de tot, i quan tinc algun dubte sempre busca la manera de solucionar-lo. És un apassionat de les Vespes, pioner en el turisme rural amb els Masos de Cal Font i moltes coses més. Gràcies Carles! A la meva ànima hi porto els pobles que m’han donat l’oportunitat de fer alguna cosa. I us diria un secret, dels pobles que visito sempre me n’enduc de record un pessic de terra.