«Ara han punxat les rodes d’alguns cotxes. Però, mira, com sempre, anem fent», respon Eduardo Navas, president de l’Associació de Veïns I de Maig, de Mas Pellicer, a la pregunta del Diari sobre com estan les coses al barri.
El llistat de denúncies del veïnat és històric i inacabable: rajoles aixecades, vandalisme contra l’enllumenat i el mobiliari, drogues, fogueres al carrer, robatoris de cablejat, sensació d’inseguretat, falta de poda i, en general, manca de manteniment de tota mena i deixadesa. Però la gran reclamació és la «vigilància policial, permanent i amb patrulles a peu. Això acabaria amb el 90% dels problemes de Mas Pellicer. Hi ha incívics a tot arreu, però aquí saben que ser-ho és gratis perquè ningú els perseguirà».
La zona, enclavada entre el Tecnoparc que vol ser el primer districte tecnològic de la demarcació i l’Hospital Sant Joan inaugurat el 2010 amb una inversió de 170 milions, concentra les rendes més baixes de Reus: 7.013 euros per persona i 22.533 per llar, segons xifres de l’INE, de 2022, vinculades a la secció censal que engloba l’àmbit.
La major part dels habitatges s’hi van construir a finals dels 70, un gran volum pertanyen a la Generalitat i «n’hi ha uns 18 o 20 on viuen ocupes». Dos de cada 10 empadronats són persones migrants.
«El barri està horrible. Abans era un lloc maquíssim, però, des de fa uns 15 anys, està anant a pitjor. Si surto, tinc por que m’ocupin la casa. M’agradaria viure en un altre indret, però guanyo 900 euros i ja sóc gran. On he d’anar?», apunta una veïna que prefereix no aportar el seu nom.
«Aquí hi ha d’haver policia nit i dia, amb agents que baixin del cotxe i tombin per on està la droga», diu. Mas Pellicer no para de sol·licitar que s’intensifiqui el patrullatge de la Guàrdia Urbana. «Ens diuen que no hi ha prou agents per assumir-ho», explica Navas. L’Ajuntament preveu arribar als 182 efectius de cara al 2025 i, amb tot, el cos estarà encara per sota de la ràtio de la Unió Europea.
«Les nits són una amargura»
Una altra dona que tampoc vol que es publiqui el seu nom comenta que «les nits són una amargura» perquè «hi ha persones que surten al carrer amb taules i cadires i fan barbacoes, s’endollen al quadre de la llum i hi posen la tele i la consola fins a la matinada». A l’entrada del seu bloc, la comunitat ha hagut d’instal·lar una segona porta de ferro que es tanca quan es fa fosc per evitar que hi orinin.
A l’edifici hi ha finestres enreixades. «No ens deixen dormir», corrobora una tercera veïna, que diu que la seva filla és propietària d’un dels cotxes que han aparegut amb les rodes punxades i li tocarà reparar-les.
Aquest no ha estat l’únic episodi de vandalisme contra vehicles. «La setmana anterior van cremar-ne un», recorda Navas, que indica que «cada dia passa alguna cosa». L’associació de veïns, que ha dut a terme cadenes humanes i manifestacions demanant civisme i per preservar la imatge de Mas Pellicer, té la percepció que ningú atén el barri.
«L’anterior govern encara baixava si hi havia problemes. Guaita va dir que volia dignificar els barris i estem deixats. No som el Mercadal i d’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol», opina el president.
Fa poc, operaris van començar a repintar senyalització horitzontal d’aquesta zona, «però van deixar-la a mitges»; i l’increment de la presència policial que l’entitat havia notat al mateix moment «ha quedat en controls als accessos». Amb les últimes pluges, i «sempre que hi ha tempesta», la llum marxa.
El teixit comercial de Mas Pellicer es resumeix en botigues d’alimentació –la més gran s’anomena Bonprimo, perquè «aquí la gent se saluda així: ‘Ei, primo!’»– i un seguit de bars. Encara hi ha repartidors que no volen entrar en aquesta àrea. I al Corral de la Pacheca, últim focus de xabolisme de Reus, que va ser enderrocat per ordre judicial el 2012, tornen a veure’s xeringues i restes d’haver consumit drogues.
L’Ajuntament sosté que sí que està al barri i posa el pes en l’Acció Comunitària Inclusiva i en el Projecte Escales. Defensa que desplega dispositius policials específics i que hi ha la Comissaria de Proximitat –els veïns diuen que no funciona– i la Mòbil. En via pública, el govern apunta que s’han arranjat les pistes de petanca i la pista poliesportiva. Un acord amb I de Maig ha permès fer servir l’antiga caseta del conserge de l’Escola Rosa Sensat com a espai on realitzar activitats per a la gent gran.