La figura dels arquitectes municipals i el seu paper clau en la configuració urbanística de la ciutat està darrerament d’actualitat. Dilluns passat es van presentar els croquis i plànols inèdits del Reus de mitjan segle XIX realitzats per l’arquitecte Antoni Molner i cedits a l’Arxiu per la família Bofarull-Vilar. I anteriorment la publicació de Fets urbans. Guia d’arquitectura de Reus o la celebració de l’Any Pere Caselles també han donat protagonisme als titulars d’un càrrec que sovint ha estat envoltat de polèmiques.
És el cas de Francesc Borràs Soler (Reus, 1859-?), autor del projecte de l’Escorxador Municipal i de la casa Guardiola-Boule a la seva ciutat natal i de la Fàbrica Osram i el Palauet Borràs a Madrid. Vaig interessar-me pel personatge seguint la pista d’Anna Sunyer Lepetit, promotora de la Vil·la de la Verge del Carme al passeig de Misericòrdia, posteriorment coneguda com a Mas Vilanova després que Sunyer la vengués al comerciant de vins Joan Vilanova Domingo el 1898. L’arquitecte Anton Pàmies, principal estudiós de l’urbanisme i l’arquitectura reusenca d’aquest període, em va apuntar la hipòtesi que fos obra de Francesc Borràs.
La biografia de Borràs, nomenat arquitecte municipal el 1884, es coneix només parcialment i la recerca mostra que les desavinences van ser habituals tant en la seva etapa al consistori com en la seva activitat privada.
L’enrenou més conegut te a veure amb el projecte d’Escorxador Municipal, redactat per Borràs el 1889 i pel qual reclama una compensació econòmica extraordinària per les despeses assumides pel seu compte. Segons Pàmies, el conflicte amb l’alcalde per aquest afer és dels més llargs i aspres que hi ha referència i és considerat el desencadenant de la dimissió de l’arquitecte municipal.
Però el desenllaç també inclou un episodi tant insòlit com desconegut fins avui, que segurament precipita la renúncia definitiva de Borràs: l’intent d’assassinat patit el 17 de desembre de 1890.
Aquell dia, Borràs surt de l’Ajuntament poc després de l’una del migdia i camina pel carrer Monterols. L’industrial Salvador Oliva Baget, de seixanta anys i vestit amb una capa, li segueix les passes i a la cantonada amb la plaça Prim, treu un revòlver, li apunta al clatell i dispara a boca de canó. Al mateix moment, en notar que té algú a tocar, Borràs es gira i aquest moviment li salva miraculosament la vida, perquè la bala li passa fregant el cap i només el fereix lleument. La víctima fuig corrents i cridant que detinguin l’agressor, mentre aquest va caminant tranquil·lament fins a davant de la porta de l’Hotel de Londres, on torna a treure el revòlver i intenta suïcidar-se amb un tret al cap, però l’arma s’encasqueta. Entre l’esglai dels vianants, Oliva continua caminant fins a la cantonada amb el raval de Jesús, on repeteix l’escena, posant fi ara sí a la seva vida.
Salvador Oliva era un fabricant de sabó molt conegut a la ciutat per haver estat pioner a utilitzar sofre per combatre la plaga de l’oïdi a la vinya. De fet, el seu funeral l’endemà aplega molts assistents. Les versions recollides per la premsa apunten que Oliva i Borràs havien mantingut un plet judicial, que el primer havia perdut, sent condemnat al pagament de les costes. Segons documentació conservada a l’Arxiu Municipal, el 1886 Oliva va contractar Borràs per a dirigir la reforma de casa seva al carrer Pujol, 1, cantonada amb el carrer de les Galanes. Els plànols del projecte estan signats per Borràs i aprovats per ell mateix com a arquitecte municipal, però la reforma va quedar incompleta, si comparem els plànols amb l’aspecte actual de l’edifici. Aquesta relació podria haver estat l’origen del plet.
Pocs dies després de la tragèdia, l’Ajuntament declara vacant la plaça d’arquitecte municipal per dimissió del titular i convoca concurs públic per cobrir-la. La guanya Pere Caselles, que l’ocuparà fins al 1929. Curiosament, Caselles, home religiós i d’ideologia conservadora, morirà assassinat el juliol de 1936, víctima de la violència revolucionària dels primers mesos de la guerra civil.
En canvi, no se sap on i quan va morir Francesc Borràs. Només hi ha constància que el 1928 va patir un atropellament a Madrid, del que també se’n va sortir, perquè l’any següent va visitar Reus.
