Les revoltes dels pagesos s’han generalitzat a Catalunya, Espanya i Europa. Els problemes i la mala maror venen de lluny. A les acaballes del franquisme, els agricultors ja clamaven contra els greuges que patien. Era quan a Catalunya va néixer la Unió de Pagesos, després que al camp haguessin sorgit els primers moviments reivindicatius promoguts per les Comissions Pageses –d’orientació comunista– o fins i tot per jerarques del sindicalisme vertical del mateix règim, que van encapçalar algunes protestes per mirar d’evitar que les abanderés l’oposició a la dictadura.
Les reclamacions van mobilitzar des d’associacions agràries d’àmbit local i comarcal a grups de l’extrema esquerra revolucionària com el FRAP i el PCE Marxista-Leninista, que van crear cèl·lules a Reus i el Baix Camp per intentar captar adeptes al món rural per promoure l’agitació contra el franquisme amb accions de propaganda política o denúncia dels preus de l’avellana. Els seus membres van acabar detinguts per la Guàrdia Civil i sotmesos a brutals tortures.
En un context d’alta tensió política, a Reus va passar un dels episodis més enigmàtics i oblidats d’aquests primers temps d’insubmissió pagesa. Com que ningú el va reivindicar, ni tan sols va quedar clar si les seves motivacions estaven relacionades amb el malestar dels agricultors –com podia indicar el lloc escollit– o apuntaven en direcció als consells de guerra que s’estaven celebrant aleshores contra militants d’ETA i el FRAP i que acabarien amb l’afusellament de cinc dels condemnats a mort.
Alarma a la plaça Prim
El 15 de setembre de 1975 se celebrava el tradicional mercat del dilluns a la Llotja de Reus. Promogut per la Cambra de Comerç i inaugurat el 1972, el local de la Llotja de Contractació aplegava la multitud de productors i comerciants que des d’antuvi es reunien sota els porxos de la plaça Prim per a formalitzar tractes i compravendes i conèixer els preus de referència al mercat agropecuari. Es calculava que cada dilluns a la tarda uns 2.000 comerciants, agricultors i ramaders procedents d’un ampli territori passaven per la Llotja de Reus i generaven un ambient molt característic a la ciutat. Era l’epicentre del sector a la demarcació.
Cap a les cinc de la tarda, amb el local ple a vessar, un empleat de la Llotja va observar que una de les columnes de l’entresolat tenia adossats amb cinta adhesiva uns cilindres amb aparença de cartutxos de dinamita, connectats amb dos cables a un maletí obert, del tipus que utilitzaven els radiotècnics de l’època, amb tres manòmetres i una antena telescòpica desplegada. La primera impressió va fer pensar en un artefacte explosiu per a ser activat a distància i es va avisar immediatament a la Policia Armada i la Guàrdia Civil, que van ordenar evacuar l’edifici.
Els assistents van sortir apressadament i tot seguit es va procedir al desallotjament del Teatre Fortuny –que en aquell moment acollia una sessió de cinema–, la societat El Círcol i el restaurant Flash. Les forces de l’ordre van establir un cordó de seguretat a la plaça Prim.
Per a inspeccionar la suposada bomba van ser cridats dos artificiers de la Base Aèria de Reus, que tot i no ser especialistes en aquella mena d’explosius, van considerar que l’artefacte podia ser una simulació. Els comandaments policials de Barcelona van decidir enviar un artificier especialitzat, però un fort aiguat entre Tarragona i Barcelona va complicar el desplaçament. Passades cinc hores des del descobriment dels cartutxos, l’artificier encara no havia arribat i la situació continuava sense resoldre’s.
Finalment, un capità de la Policia Armada de Tarragona va demanar autorització als seus superiors i va procedir ell mateix a desconnectar la presumpta bomba. Un cop desmuntats els components, es va poder comprovar que els cartutxos eren sis ciris de cera embolcallats amb un plàstic blanc i empolsegats amb pólvora negra. I el maletí activador era, efectivament, una caixa de radiotècnic amb alguns elements incorporats com piles i un comandament a distància de vehicles de juguet.
Francesc Cabré, aleshores president de la Cambra de Comerç de Reus, recorda que mai es va poder aclarir qui va ser l’autor de l’acció, tot i que en la seva opinió el succés va obeir més a motivacions polítiques que a protestes relacionades amb la pagesia, la Llotja o els preus de la producció agrícola. L’objectiu podia haver estat escollit pel ressò que generaria, perquè el mercat del dilluns a Reus era un dels punts de referència de l’activitat socioeconòmica a la província. De fet, Cabré recorda que la Llotja va patir posteriorment una segona amenaça de bomba, igualment falsa, que aquesta vegada es va limitar a una trucada telefònica.
