En política, l’ordre dels factors pot alterar el producte. Dimarts passat, durant la presentació de les novetats sobre la transformació urbanística de la zona del Carrilet, l’Ajuntament va anunciar que el trasllat, configuració i construcció de la nova estació d’autobusos ja està consensuat amb la Generalitat, responsable de l’execució, tot i que no hi ha terminis. Serà un equipament enfonsat, d’estètica avantguardista i integrat al Parc de Mas Iglesias. La casualitat va voler que, només dos dies després, un autobús perdés el control i acabés plantat al bell mig del llac de la plaça del Canal, situat a pocs metres de la futura nova estació. La cosa va quedar en anècdota, i les conseqüències comunicatives es van limitar al fet que les imatges reals del bus estacionat dins l’aigua de la font van tenir infinitament més ressò que les virtuals del projecte d’estació.
Dies abans, l’Ajuntament va concloure el procés selectiu per a la contractació del director general municipal i el guanyador ha estat Jordi Dies, gerent de l’Agrupació d’Empreses Municipals de Tarragona, que s’havia presentat a la convocatòria. El fitxatge d’un alt càrrec de la ciutat veïna i persona clau en l’equip directiu dels tres darrers alcaldes, és en si mateix, un moviment cridaner, però com que a aquesta notícia l’han seguit la marxa de la número dos del Servei Municipal de l’Habitatge i el frustrat concurs per a cobrir la gerència de Promoció Econòmica, que ha quedat desert, el rum-rum a la plaça de la Font s’ha disparat, segons explica l’Octavi Saumell a les seves cròniques.
El punt de partida del Centre d’Arts Escèniques no té res a veure amb l’anterior experiència
En qualsevol cas, la incorporació d’un director general a l’Ajuntament de Reus no és cap sorpresa, perquè l’alcaldessa Guaita ja ho va anunciar a finals de l’any passat i el ple municipal va aprovar la nova estructura directiva i l’inici del procediment. De fet, el plantejament de Sandra Guaita coincideix amb el del seu antecessor socialista, Lluís Miquel Pérez, que va aplicar un model similar quant a l’organigrama de gestió, amb un director general municipal i, per sota d’ell, tres gerents al capdavant de les àrees econòmica, urbanística i de serveis a les persones.
En temps de l’alcalde Pellicer (CiU), l’aposta per un model diferent, junt amb la crisi econòmica i el cas Innova, van propiciar que un càrrec de tanta jerarquia com la direcció general que havia representat Josep Prat quedés aparcat. Dotze anys després, Guaita desempolsa aquesta figura, que és de lliure designació, tot i que es proveeix mitjançant un procés selectiu. Com no podia ser d’altra manera, un dels comentaris recurrents sobre del fitxatge de Jordi Dies ha estat la seva procedència tarragonina, cosa que comença a ser una tradició, perquè cal recordar que Prat també és de Tarragona.
Coincidències a banda, corre des de fa temps per la Casa de la Vila una brama sobre quants dels alts càrrecs tècnics que dirigeixen l’administració municipal viuen a la ciutat.
Espai de producció escènica
El curs polític es tanca amb el primer pas de la rehabilitació de l’edifici del Centre Catòlic com a espai escènic. S’ha adjudicat el contracte per a la redacció del projecte executiu i la novetat més rellevant de la presentació de la idea guanyadora és que l’Ajuntament vol transformar el vell immoble del carrer de la Presó i el seu històric teatre en el nou Centre d’Arts Escèniques de Reus.
El concepte no és nou, perquè la ciutat ja va disposar del CAER entre 2005 i 2013. El regidor Xavier Filella va impulsar la creació a Reus del primer centre públic productor de teatre a Catalunya fora de Barcelona, i ara l’alcaldessa Guaita i el regidor de Cultura, Daniel Recasens (ERC), volen recuperar aquesta divisa cultural. Però el nom per si sol no fa la cosa.
Que la direcció general de l’Ajuntament de Reus l’assumeixi un tarragoní comença a ser tradició
El CAER es va desenvolupar com una àrea del Consorci del Teatre Fortuny, format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, fórmula que li va permetre disposar dels recursos necessaris mitjançant un potent contracte programa finançat per les tres administracions, sobretot pel Departament de Cultura de la Generalitat, com a soci majoritari.
Però tot allò se’n va anar en orris per les retallades i la Generalitat ja no forma part del Consorci. Per tant, el punt de partida és molt diferent. Aleshores es va constituir l’ens i, un cop consolidada la producció escènica des de Reus i el salt endavant a les programacions de teatres i festivals, es va començar a buscar un espai específic destinat a la producció i formació en totes les disciplines escèniques. Per circumstàncies diverses, la idea amb més consens, ubicar-lo al Vapor Vell, no va passar del paper.
Ara es disposa d’un espai, dels diners per a rehabilitar-lo i de la voluntat política de convertir-lo en un Centre d’Arts Escèniques, però queda per definir a quina escala, amb quina gestió i amb quins recursos. És a dir, quasi tot.
