Com va descobrir el món de l’origami?
Fruit de la casualitat, un dia a internet vaig veure un vestit que estava fet amb aquesta tècnica. Llavors, no sabia ben bé ni que era l’origami ni en què consistia la papiroflèxia. Només sabia fer barquets de paper. Així, investigant tot el relacionat amb l’origami al Japó he arribat fins avui en dia.
Quina és la diferència entre l’origami i la papiroflèxia?
La primera tècnica engloba des de la psicologia fins al pensament zen de la cultura japonesa, és a dir, tot el que fas a mà i ofereixes a una altra persona té molt de valor. L’origami tot i que és senzill i que pot fer tothom, té el valor de les coses fetes des del cor. En canvi, la papiroflèxia l’entenc com el simple fet de plegar una figura de paper, no té l’esperit transcendental com l’origami.
Al llarg de la seva trajectòria, s’ha especialitzat en la faceta terapèutica de l’origami.
És una de les moltes facetes que té aquest art matemàtic. Tot i que has de fer les peces seguint un procediment, després tens la llibertat de jugar amb els colors dels papers. El que més m’agrada és aprofitar-ne la utilitat, és a dir, no perquè sigui paper s’ha de menystenir. Això m’ha permès adaptar l’origami a llums, joies, bosses de mà, etc.
És un art efímer?
Pot ser-ho o no, dependrà de la utilitat que li vulguis donar.
Quina és la dificultat a l’hora d’adaptar les figures al sector de la joieria?
Jo no soc creadora d’origami, ja que normalment ho són matemàtics, físics o enginyers. Jo adapto les seves creacions al dia a dia. Així, no hi ha una dificultat específica, si bé en el seu moment vaig haver de buscar els materials necessaris perquè el paper fos consistent, com qualsevol altre material. Fins a trobar tots aquests materials, he hagut de fer moltes proves.
Quines característiques té el paper?
Com més de qualitat millor. Utilitzo papers italians per a les peces de joieria perquè tenen un percentatge elevat de cotó. Com de més qualitat és el producte millor quedarà l’acabat.
Les seves eines són principalment les mans. Hi té cura d’una manera especial?
No. L’origami és beneficiós en tant que és un exercici per a les mans, tot i que també pot arribar a ser dolent en excés, com tot a la vida.
Quines capacitats exercita amb aquesta tècnica japonesa?
Amb els exercicis treballes les dues mans, dreta i esquerra, així com els dos hemisferis del cervell en l’àmbit cognitiu. Això fa que, per exemple, al sud d’Amèrica hi hagi hospitals on persones que han patit un ictus facin origami com a teràpia; també persones amb Alzheimer en fases molt inicials per a exercitar la memòria i les rutines, és a dir, són molts els beneficis terapèutics.
Personalment, ha experimentat aquests beneficis?
Sí, tant cognitivament com físicament, ja que tinc les mans més lleugeres.
Les seves primeres peces van ser de decoració, concretament llums.
Sí, això va ser l’any 2014 quan també feia cursos i tallers. Mentre que fa gairebé quatre anys vaig començar a fer joies i l’any 2019 vaig començar amb les bosses d’origami, però després va arribar la pandèmia.
Com la va ajudar a passar el confinament l’origami?
Entre setmana anava fent peces i els caps de setmana vaig buscar una altra feina, ja que amb el confinament es van cancel·lar les fires. Així també em vaig dedicar a fer mascaretes, tant d’origami com més anatòmiques. Com per a tothom, va ser un any d’adaptació.
Quina figura té pendent de fer?
Moltíssimes perquè n’hi ha milions. El que faig és molt bàsic, però és molt bonic, ja que treballo de cara a la utilitat. Tenim la idea que l’origami és molt infantil, no obstant això és un art matemàtic i com a tal necessita molt de treball, pel fet que hi ha plecs molt complicats. Per aiò, els tallers estan orientats a persones grans.
Es necessita molta concentració?
I tant. Per això, persones que estan decebudes amb elles mateixes, perquè pensen que no són capaces de fer res manual, quan venen al taller se sorprenen molt perquè són capaces de fer una figura. Per tot això, l’origami millora l’autoestima.