Maria Adzerias Saperas (Reus, 1965). És mestra. Va cursar estudis de pintura a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tarragona de la mà del professor Pep Mariné. També ha cursat un postgrau a la Universitat de Girona i diferents cursos de didàctica de les Ciències Socials. Tot i que viu des dels nou anys a Reus, les seves arrels s’aferren als seus orígens prioratins, a Cornudella de Montsant. Fa 26 anys que coordina l’empresa reusenca Còdol Educació que apropa el patrimoni del territori des d’una perspectiva global i multidisciplinària, a través d’un equip de persones apassionades per la cultura, la història i la didàctica.
L’any 1994 va crear Còdol Educació.
D’ençà que tinc ús de raó, des dels 14 anys, l’educació m’ha ocupat i apassionat tota la vida. També des de la meva experiència en el moviment del lleure com a cofundadora de l’Esplai Albada i l’educació més enllà de l’àmbit formal, vam crear Còdol Educació amb les ganes d’experimentar, innovar i fer un tipus d’educació que aportés una mirada diferent. Vam començar a treballar en la didàctica de les ciències socials i l’educació ambiental, col·laborant amb museus i institucions i oferint propostes innovadores en aquest àmbit. Vam començar a treballar des dels inicis amb el Museu del Port de Tarragona i amb el Museu Arqueològic de Tarragona, amb qui vam crear una proposta força trencadora en aquella època. Així mateix, vam impulsar la primera visita teatralitzada a les nostres comarques a la Vil·la Romana dels Munts.
Quina trajectòria han seguit?
Hem anat treballant en aquest àmbit amb museus, escoles, institucions, centres d’art...
«Còdol Educació ha aportat una manera nova de mirar la divulgació i l’educació»En què van ser pioners?
Des d’aquesta mirada nova, en la implantació de recursos procedents de l’educació en el lleure i la renovació pedagògica i amb un plantejament de l’educació per a totes les edats i posant al centre els participants, d’aquí el concepte d’ «experiència» educativa. Un model formatiu però, sobretot, transformatiu de les persones a través d’una educació activa i creativa, i vinculant el treball de les arts a les dinàmiques de l’educació. Va ser una idea clau que, ara, vint-i-sis anys després encara té molta força.
Aleshores, l’equip que va tirar endavant el projecte era multidisciplinari.
Sí. Ens vam ajuntar un equip procedent de l’educació en el lleure de l’Espai Albada de Reus. Mentre anàvem fent gran el projecte de l’esplai, paral·lelament vam començar a treballar els serveis educatius per als parcs de Nadal, Camps de Treball a l’estiu i ens vam animar a crear l’empresa. Així vam començar a treballar persones que venien del camp de les ciències socials i d’altres de la biologia, la ciència ambiental... Així és com va néixer aquesta visió holística i interdisciplinària que és com ens agrada concebre l’educació.
Més de 200 activitats creades, més de 40.000 participants anuals, vint-i-sis anys d’experiència, més de 350 centres educatius fidelitzats. L’èxit és indiscutible.
Creiem que ha estat una bona aportació per a les comarques del Camp de Tarragona. Còdol Educació ha aportat una manera nova de mirar la divulgació i l’educació a través dels museus, que s’ha anat estenent com una taca d’oli per tot el territori, perquè s’ha demostrat l’efectivitat d’aquest llenguatge a l’hora de treballar.
Còdol Educació promociona la història i el territori vius.
El que volem és que hi hagi comunitats vives i una manera d’entendre l’educació que no se centra només en els nens i nenes en el període escolar, sinó que l’educació va més enllà. L’educació és allò que fem els humans d'ençà que naixem fins que ens morim, és a dir, aprendre, gaudir i conèixer.
El límit entre l’educació i la cultura és difós?
El límit entre l’educació i la cultura és molt difós. Entenem que l’educació és per a totes les edats i al llarg la vida, i que la cultura és la manera com anomenem l’educació dels adults i que ha d’impregnar també l’educació dels més petits.
La perspectiva és molt àmplia. Per això, a Còdol Educació, mai no hi ha dos dies iguals?
Mai a la vida! Sempre ens trobem fent coses que mai pensàvem que faríem o en les que treballaríem. Certament, tot el que fem és molt apassionant, des del procés de documentació fins a saber quines són les idees d’alt nivell a comunicar, com l’explicarem i el divulgarem, és a dir, com aconseguirem arribar al cor de la gent i a fer-la créixer com a persones.
Quin projecte recorda?
Molts! Especialment enyorat, en aquests temps de tancament, la visita teatralitzada de l’Institut Pere Mata. A través d’aquesta joia del modernisme i del personatge de l’Angeleta del Pere Mata hem pogut experimentar el potencial brutal de la cultura, especialment del patrimoni i dels llenguatges artístics per arribar, a través de l’emoció, no només al cap sinó també al cor de les persones. He fet grans amics amb aquesta visita deliciosa! Alguns d’ells, a través d’exportar a les xarxes, concretament a Facebook, aquest personatge entranyable que parla de la rabiosa actualitat del 1900!.
«L’educació és allò que fem els humans d’ençà que naixem fins que ens morim, és a dir, aprendre, gaudir i conèixer»Què en destacaria de Reus com a destí patrimonial?
Reus té un potencial immens en l’àmbit cultural i educatiu, i crec que encara no hem sabut explicar del tot aquesta dimensió sorprenent de la ciutat. Ens ho fan saber amb entusiasme els visitants quan la descobreixen. Destacaria el meravellós modernisme, especialment l’Institut Pere Mata i tota l’obra de Domènech i Montaner, l’horitzó 2023 quan se celebrarà l’Any Domènech i Montaner que és un patrimoni apassionant i al que encara no se li ha donat el reconeixement global que hauria de tenir... Més enllà d’aquestes façanes que podem contemplar i el gran pòsit cultural i artístic –pensem en l’obra de Mir, Fortuny i tants altres–, la manera de fer i de ser de la ciutat en la seva edat d’or, és a dir, la seva capacitat emprenedora i d’estar en la primera línia social, cultural i de la innovació.
Amb quins reusencs i reusenques il·lustres hem de pensar?
N’hi ha tants! Podem pensar amb Evarist Fàbregas, Emili Briansó, Alexandre Frías, Eduard Toda, Teresa Mañé –mestra pionera i mare de Frederica Montseny...– Ells i molts d’altres van contribuir al batec cultural i d’innovació que va tenir la ciutat. Per això, vull destacar que Reus sempre ha tingut en compte l’educació i la cultura per projectar-se en el futur i assumir els reptes que sorgeixen.
Des de Còdol Educació es consideren mediadors de tot aquest llegat?
Tenim l’honor de ser mediadors d’aquest patrimoni i d’aquest pòsit cultural que per nosaltres té una riquesa immensa i que pot ajudar-nos a créixer i afrontar els reptes de futur que tenim com a societat.
En aquest període que vivim, quina reflexió hem de fer?
Cal que ens plantegem moltes coses perquè hem de saber veure i llegir aquests reptes. Estem en un moment de crisàlide esperant que neixi la papallona, és a dir, hem aprofitat el temps per fixar-nos en els reptes eco socials que tenim al davant i que nosaltres estem convençuts que des de la cultura i l’educació hem de donar una resposta. Aquesta mirada cap al passat, per projectar un futur millor a través de la creativitat que ens aporta la cultura, ha de servir per donar aquesta resposta que ja és urgent.
«Tot el que fem és molt apassionant»«Tanquem un any conreant resiliència», feia referència Còdol Educació en un tweet.
Sí. Ha estat un any molt dur. Nosaltres veníem d’un curs en el qual teníem reserves d’activitats escolars i de cap de setmana com mai havíem tingut, a banda de la celebració del nostre vint-i-cinquè aniversari. La perspectiva era excel·lent, d’un any de molta activitat i moltes propostes. De sobte, aquesta aturada ens ha fet molt de mal perquè som un equip molt gran i ens vam quedar sense els ingressos que ens sostenien. A la mateixa setmana del confinament, vam començar a adaptar els continguts en línia per fer arribar propostes interessants. Ens hem reinventat totalment.
Ara són més forts?
Sí i més resilients. Pensem que tot el que fem té sentit i aquesta parada ens ha convençut encara més que tot el que fem a partir d’ara ha de servir per a alguna cosa més.
Com s’estan reinventant?
Ara estem començant a treballar el pla estratègic perquè ens sembla molt interessant cristal·litzar totes aquestes reflexions que ha generat la pandèmia, i també volem ressaltar la importància que la vida estigui al centre. Això significa que el context ens adverteix de la urgència dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles de les Nacions Unides per al 2030. No podem obviar que som la primera generació que sentim els efectes de la crisi climàtica i l’última que pot fer-hi alguna cosa.