La Festa Major de Misericòrdia és el gran moment del Ball de Diables. Ni els correfocs que es fan a la ciutat, ni les actuacions per Sant Pere... el clímax per a tot diable reusenc és la Baixada al santuari de Misericòrdia i la carretillada que posa punt final a les festes.
Enguany, 90 diables, entre ells, una vintena de particulars, participaran en la Baixada. Cal sumar-hi 69 diables infantils, els tabals i la gent que acompanya el ball amb qüestions més logístiques. En total, 200 persones que omplen el passeig de Misericòrdia de foc, fum i olor de pólvora.
Es preveu que s’hi cremin vora 7.000 carretilles durant l’hora i escaig que dura la Baixada. Des de les 19.30 h que s’inicia al principi del passeig, fins a les gairebé 21.00 h que s’arriba a la plaça del Santuari.
La lluita entre el bé i el mal
Des del 1771 que els diables de Reus estan lligats a la Mare de Déu de Misericòrdia. Ja fos en celebracions religioses o per motius de rellevància política o social, quan la ciutadania decidia treure al carrer la imatge de la Mare de Déu, els diables sempre l’acompanyaven.
Segons el cap de colla del Ball de Diables, Roger de la Cruz, «la baixada actual no deixa de ser un invent dels anys 80 en què el nucli fundacional del Ball de Diables de Reus va decidir transportar anualment el que es feia en moments excepcionals». Les excepcionalitats continuen celebrant-se, avui en dia. La darrera vegada, l’any 2004, amb la commemoració de la coronació de la patrona. Una efemèride que se celebra cada 25 anys. També se celebra especialment el centenari de l’aparició. El proper tindrà lloc el 2092.
«Convertir aquest esdeveniment en un acte anual és un invent del 1981. A la dècada passada, la Baixada es va dividir. Els elements del seguici van fins al santuari al matí, i el Ball de Diables ho continuem fent al vespre», explica el Roger de la Cruz.
Tot ball de diables tradicional escenifica la lluita entre el bé i el mal. Alguns ho fan amb parlaments. «Nosaltres, que no tenim parlaments, escenifiquem aquesta lluita anant fins al santuari». Allà, els diables són derrotats per la Mare de Déu. «Seguint la llegenda de la Pastoreta, nosaltres som la pesta, i Misericòrdia salva la ciutat de la maldat que representem».
Per això, quan els diables entren a la plaça del Santuari, ho fan amb sortidors de color vermell -uns sortidors que, de fet, duen el nom de Misericòrdia-. «Ho anomenem La boca de l’Infern i la fem des de fa cinc o sis anys per donar més sentit a l’escenificació, que és molt filosòfica i poc explícita, però que forma part de l’imaginari col·lectiu. Amb els colors volem explicar aquesta història».
La carretillada, el punt final
Una carretillada no deixa de ser l’actuació de lluïment d’un ball de diables. «El terme i el concepte apareixen a l’Arboç, i es fa just després de l’acte sacramental en què els diables són derrotats per Sant Miquel». En el cas de Reus, segons explica De la Cruz, «la carretillada és el darrer crit de ràbia dels diables després de ser derrotats per Misericòrdia. Davant el santuari llancem tota la nostra fúria, i tot el foc que ens queda». Enguany, a la carretillada, hi participaran 28 persones. «Abans eren 15 per roda, i enguany només en seran 12 per roda, més els quatre de lliures».
Durant l’espectacular carretillada es cremen unes 250 carretilles. «Intentem combinar el color blanc i el vermell. Misericòrdia acaba sempre de color vermell», explica De la Cruz.