Una història familiar al voltant de la Guerra Civil Espanyola va captivar a Màrius Carol, periodista i escriptor, per al seu darrer llibre El nen dels escacs. Era la història del seu sogre, ja tan integrada a l’imaginari familiar «que pensàvem que era una batalleta més», comentava aquest dilluns, 9 de desembre, al vespre Carol a l’acte de presentació que va fer a El Círcol de Reus.
Però va detectar un aspecte que donava força literària, «i és que una persona, que era el pare del meu sogre [Antoni Lloret, sastre de Sant Sadurní i tinent d’alcalde per ERC en temps de la República] va estar 10 anys amagat: dos anys a les golfes de casa seva i vuit a uns 8-10 quilòmetres de Sant Sadurní». Durant tot aquell temps, la relació entre pare i fill va ser a través de jocs d’escacs, tot i que el nen (el sogre de Màrius Carol) pensava que li enviava un amic del pare.
«Convertir un joc de raonament i estratègia en un element atractiu, em semblava que tenia molta força literària», explicava. A partir d’aquesta història, i entrellaçant-la amb una fotografia real en la qual hi apareixen diversos periodistes, entre els quals Robert Capa i Ernest Hemingway, Carol ha teixit una obra en la qual combina elements històrics i de ficció. I és que la imatge dels periodistes està feta entre Vilafranca i Sant Sadurní, la tardor de 1938, de camí al front. «I si es van creuar amb el pare del meu sogre?», es pregunta Carol.
La presentació del llibre ha tingut lloc al Saló dels Miralls d’El Círcol plena de gom a gom i de la mà de la presidenta de l’entitat, Patrícia Tarradellas; i Ima Mis, vocal de Cultura. «Una molt bona manera de tancar l’any», comentava Tarradellas, ja que aquesta era l’última presentació literària de l’any a El Círcol.
Durant l’acte, Màrius Carol, que va ser director de La Vanguardia entre 2013 i 2020, ha parlat també de la seva «obsessió» per la figura de corresponsal de guerra, arran de la trama del llibre al voltant de la fotografia de Hemingway i Capa. «Són els herois de la nostra professió, els nostres ulls a les guerres», comentava.
De fet, ha posat en valor la importància de parlar de la guerra, de la Llei de Memòria Històrica, «no per perseguir ningú, sinó per saber què va passar». Recordava que «la primera generació té un trauma, la següent té consciència i la tercera ja ho veu massa lluny», i defensa que «la memòria no es pot perdre». Així mateix, lamenta que la veritat «hagi perdut valor», mentre els mitjans tradicionals van a la baixa i les xarxes socials, a l’alça.
