L’escriptora Pilar Rahola ha presentat aquest dilluns, a El Círcol de Reus, el seu darrer llibre, la novel·la històrica Cornèlius, l’almogàver, el qual ha estat Premi Prudenci Bertrana per unanimitat. Ho ha fet, de fet, precedida d’un dispositiu de seguretat destacable. Amb tot, l’autora ha repetit a l’entitat tot presentant llibre, tal com la seva presidenta, Patrícia Terradellas, ha recordad, ja que va presentar allà mateix Ocell d’aire i de foc l’any passat. Amb aquest acte, d’altra banda, El Círcol ha encetat un seguit de presentacions de llibres que preveuen acollir aviat a la seva seu.
L’acte de presentació del nou volum ha anat precedit d’un dispositiu de seguretat destacable
La membre de la junta de l’entitat Ima Mis ha sigut l’encarregada de conduir l’acte i d’anar fent preguntes a Rahola, tot oferint als assistents una vetllada d’allò més distesa. Després de fer un breu resum biogràfic i bibliogràfic de la creadora, Mis ha destacat com va esdevenir l’obra Cornèlius, l’almogàver mereixedora de la distinció esmentada a l’inici. «Van dir que, tot i dur pseudònim, el jurat estava convençut que qui havia escrit la novel·la era un home», va entrar en matèria la conductora de la presentació.
Escriure «en femení»
Rahola, al seu torn, ha criticat aquesta reflexió, fins i tot desgranant-la amb preguntes, com ara: «Hi haurà una forma d’escriure en femení?». L’escriptora ha sostingut que, al cap i a la fi, són «maneres d’escriure», perquè «les dones podem ser fortes i tendres alhora i això ho podem copsar en un llibre; una dona també pot escriure això [referint-se a passatges crus de la seva obra] i podem tenir moments de fragilitat igualment». Rahola ha aprofundit, també, en la figura de l’almogàver: «Era l’exèrcit del poble, format per pagesos i ramaders, i el qual en un primer moment va crear una estructura interna militar pròpia, al marge de tothom; la veritat és que faig palès al llibre com de cruels i salvatges van ser, viatjaven en família i tots participaven en la guerra, no eren gent de pau».
La presentació del llibre ha servit, també, per conèixer els orígens de l’elaboració del mateix: «He estat al voltant de tres anys fent aquest llibre, documentant-me i sent rigorosa amb les dades, i el seu vertader origen va ser un somni, un en el qual vaig somiar amb el nom del protagonista, en Cornèlius Papapoulos, i d’aquí va sorgir tot». Quan ho va explicar a casa, li van preguntar per més detalls, com ara en quina època esdevindria «Jo no sabia res encara, però ja tenia un nom!», va dir. I així va ser, estirant el fil «va anar venint tot». «Vaig tenir clar després que tot passaria entre els segles XIII i XIV i que parlaria de la història de Catalunya, podríem dir que vaig marxar mentalment cap a una època en la qual encara controlàvem el nostre destí, allà era on volia anar», va reconèixer.