Què té planificat per aquesta nova etapa?
Tindré més temps per a fer excursions i per a qüestions familiars. A més, sóc soci de moltes entitats i cada dia puc anar a diversos actes. Sóc membre d’alguns equips de recerca i a partir d’ara, podré col·laborar més directament amb treballs que vagin sorgint. He estudiat bastant l’època romana i la Guerra Civil. Em centraré, també, en coses que tinc pendents de fa molt de temps, com la tesi doctoral, que tinc en pausa des de fa 40 anys. Abordava la recerca arqueològica sobre la ciutat de Tàrraco i el seu entorn, del segle XVI al XIX.
Per què la va deixar en pausa, la tesi?
El director de tesi va morir i l’altre que vaig tenir se’n va anar a Itàlia i, al final, amb la feina que tenia llavors, ja ho vaig deixar córrer. He anat fent publicacions sobre el tema. Bàsicament, sobre els tres personatges clau d’aquell temps, que són: Lluís Pons d’Icart, al segle XVI; el canonge Ramon Foguet, al segle XVIII; i Bonaventura Hernández Sanahuja, al segle XIX.
Per què va decidir fer-se arqueòleg i museòleg, entre altres especialitats?
De jovenet ja tenia interès per temes d’arqueologia. Quan era petit anava a Tarragona a veure la Necròpolis, els monuments i museus. Anar a veure patrimoni era un hàbit que havia vist a casa, sobretot per la meva mare, que li agradava molt. Després, quan vaig acabar el batxillerat, em vaig dir que faria geografia i història, tocant la part d'arqueologia.
«De jovenet ja tenia interès per temes d’arqueologia. Anar a veure patrimoni era un hàbit que havia vist a casa»
Tenia cap referent?
Un de molt clar i de Reus, el doctor Vilaseca, que va morir el 1975. L'any següent, es va crear el Grup de Recerques Arqueològiques del Museu de Reus, i jo ja vaig participar en diferents tasques d'exploració i de recuperació patrimonial. Principalment en la vil·la romana dels Antigons, situada al terme de Reus però molt a prop de la Canonja. Des de llavors, ja em vaig dedicar a l'arqueologia.
Per què el doctor Vilaseca?
Em vaig interessar molt en l’anàlisi de la seva documentació referent a la recerca prehistòrica i a la museografia, a més de consultar tots els seus llibres i articles i també els de la seva filla Lluïsa Vilaseca, també historiadora i arqueòloga, i que l'any que ve farà cent anys. També vaig començar a fer història de la investigació, perquè sí que hi havia llibres sobre els jaciments del territori, però volia comprendre com s'havien excavat, qui ho havia fet, les circumstàncies, quines publicacions hi havia... El tema bibliogràfic m'ha interessat molt i des de molt aviat, vaig començar a mirar llibres, revistes i diaris de l'època per a tenir una informació més justificable. Llavors, em vaig especialitzar en el tema de la historiografia.
Ha estat als Museus de Reus des de 2002, quin balanç fa?
Hi ha hagut una tasca important de documentació i d’exposicions. En aquests 21 anys que he estat treballant en el Museu del raval de Santa Anna, hem endegat un bon nombre d’exposicions sobre temes patrimonials concrets o sobre personatges destacables. Ara, precisament, s’està treballant en el projecte de reforma del Museu d’Art i Història de la plaça de la Llibertat. Estaria molt bé (tot i que ja es va intentar) fer alguna cosa més al Museu d’Arqueologia, especialment pel que fa a la museografia. El muntatge actual és de fa quaranta anys.
«El tema bibliogràfic m’ha interessat molt i des de molt aviat, vaig mirar llibres, revistes i diaris de l’època per a tenir unes dades més justificables»
S’ha d’actualitzar?
Sí, perquè hi ha un fons molt important i ampli i això és deu, sobretot, a l’activitat del mateix doctor Vilaseca. Mostrar tot plegat en només una planta de l’edifici és difícil, i més amb vitrines dels anys vuitanta. S’hauria de fer una remodelació, una nova selecció de materials i incorporar-ne d’altres que es conserven en les reserves, perquè tinguin més visibilitat. Allà, a les reserves, hi ha des de les antiquíssimes restes fòssils trobades als marges del barranc de la Boella fins a altres materials d’èpoques més recents, com la ceràmica. Reus ha estat un lloc en què se n’ha fabricat molta, fins al 1960.
Canviant de tema, també va presidir el Centre de Lectura...
El president sortint, el Xavier Filella, m’ho va demanar. Vaig tenir la sort que vaig plegar poc abans de la pandèmia. Vam fer força activitats i el més important era que es mantingués la tasca important del CdL com a entitat cultural. Tot i que sigui privada, és una entitat d’interès públic i sense ànim de lucre. Al CdL, hi he estat molt vinculat. Vaig ser a la Secció Excursionista i a la de Geografia i Història.
Està implicat en més entitats...
Hi ha molts centres d’estudis del territori dels quals en sóc soci, sí, com ara del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau Palomar, també a entitats de Tarragona, Constantí, la Canonja, Cambrils, Vila-seca, Alcover, Altafulla... Hi participo quan puc i sempre hi ha feina.
També és soci del Círculo Holmes de Barcelona.
M’agrada molt la literatura policíaca i com a aficions més personals, sí, també sóc soci del Círculo Holmes, que està relacionat amb Sherlock Holmes. M’ha encantat el personatge des de molt jove, des que vaig llegir Estudi en escarlata. La tasca de recerca que empra per a qualsevol tema és arqueològica, també. Es fixa en els detalls, analitza... I a l’entitat, doncs, fem trobades, dinars, etc.