Hem de reconèixer que Fortuny era, abans que res, un gran dibuixant tal com testifiquen els milers de dibuixos que va realitzar i que conservem dispersos per diversos museus i col·leccions privades. Aquest saber, però, no ha de limitar la nostra percepció sobre la trajectòria de la seva carrera artística, que sempre queda estrepitosament reduïda a les seves pintures costumistes i orientalistes, deixant de banda la seva experimentació amb altres tècniques com el gravat.
La conferència que es va dur a terme ahir al centre cultural el castell a càrrec de la historiadora de l’art Rosa Vives i Piqué, sense dubte una de les historiadores que més ha treballat l’obra de Fortuny, buscava ressaltar aquesta comunament desconeguda faceta de l’artista reusenc i la seva relació amb la tècnica del gravat.
El seu art actua com a mirall d’una personalitat canviant i curiosa que acabarà diversificant la seva obra en un ventall de tècniques que viraran de l’oli i el dibuix, passant per les aquarel·les, al gravat d’aiguafort, fent un autor excels en totes.
A través de viatges i estades per estudis tindrà un desenvolupament intrapersonal que es reflectirà en les complexes composicions i diverses temàtiques, que n’explicaran històries de les condicions creatives que va despertar en ell el Marroc, o la part més academicista i costumaris que ressalta a París i roma.
Tots aquests escenaris es desenvoluparan de manera extraordinària gràcies al seu rigorós cultiu de les tècniques, amb diverses proves, correccions i una infinitat d’esbossos que denoten una esplèndida base acadèmica.
És potser en els gravats on els seus interessos més personals poden brillar amb més llibertat, i on, a base de trames i punts, la tècnica d’aiguafort li permet creat una riquesa de matisos i volums per crear escenaris més que sensacionals.
Sota el nom de ‘Fortuny gravador’, Vives va filar un relat que no només parlava de la trajectòria de Fortuny com a pintor i gravador, sinó que a través de les connexions iconogràfiques i formals entre obres pictòriques, dibuixos, i fotografies envers els seus gravats que conservem, va establir una detallada perspectiva general de la sensibilitat i evolució de l’artista, emfatitzant la faceta de Fortuny com a gravador experimentat, però experimental autor d’una limitada producció de gravats en comparació a altres artistes com Picasso, però d’una qualitat excepcional que mereix projectar la seva importància internacionalment.
