La ciutat compta amb un teixit associatiu cultural heterogeni i ampli. Entitats consolidades sostenen que la clau de la seva supervivència són els socis i les sòcies, són un pilar fonamental. Un altre objectiu que fan palès és rejovenir el gruix de gent implicada i un factor que consideren vital és mantenir la seu física en bones condicions i, sobretot, mantenir-la ‘viva’.
Darrerament, trobem entitats, com ara l’Orfeó Reusenc, que acull l’activitat d’altres. En una entrevista publicada a l’agost al Diari, el seu president, Albert Bermúdez, feia anar l’expressió ‘hotel d’entitats’, tot referint-se a l’Orfeó com a entitat acollidora: donen vida a diferents espais de la seu física i ajuden una altra entitat.
Compartir espais entre entitats no és quelcom nou. S’havia vist amb el Centre d’Amics de Reus (CAR) o la Sala Santa Llúcia, de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus, entre altres exemples. Aquest plantejament s’estén amb projectes nous, també, com el que organitza l’Arxiprestat, amb la remodelació del Centre Catòlic.
Sobre la pràctica de compartir, la vicepresidenta de Carrutxa, Raquel Ferret, explica que hi ha una «alarma clara». «Segons la naturalesa de l’entitat es tenen unes exigències o unes altres. Si necessites assajar o dur a terme una activitat concreta necessites una seu i si no la pots mantenir, necessites ajuts, perquè les despeses segueixen allà; caldria arribar a acords amb l’administració», diu.
Explica que la majoria de vegades, el gruix d’ingressos es troba a les quotes dels socis i que la pandèmia ha provocat baixes. «Que hi hagi entitats que s’ajuden entre elles per continuar endavant denota que es necessiten», destaca. L’equip de Carrutxa ha vist «un abans i un després» amb la Covid. «Moltes entitats ha vist pausada la seva activitat per les restriccions, nosaltres sense anar més lluny, en deixar de fer actes presencials, vam començar de zero i ens faltaven recursos», assenyala. «Hem de lluitar per la riquesa associativa, perquè som nosaltres els que fem l’agenda cultural», indica.
El president del CAR, Joan Mª Mallafrè, transmet que ara es troben «esperançats i contents». Fa temps que han reemprès activitats diverses i són 500 socis, aproximadament. «Hi ha hagut baixes, però ens hem mantingut. Volem portar gent jove a l’entitat, la mitjana és de 60 anys i apostem per un canvi generacional. Hem renovat, d’altra banda, la revista Lo Nunci, ara amb un tarannà més periodístic», afegeix.
El president de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus, Josep Mª Vallès, expressa que «l’espai de cafeteria està arrencant, anem rebent nous socis i ara som 150, aproximadament». Van arribar a ser-ne 400, «però la caiguda l’edifici va afectar l’economia de l’entitat», recorda.
El regidor de Cultura, Daniel Recasens, valora que «el lloc social de trobada ha estat sovint cabdal i, històricament, imprescindible, però no pot explicar per si mateix l’existència de l’entitat». Sosté que «el treball cada cop més transversal, més en xarxa, la consciència de teixit de ciutat és gairebé una exigència que reforça a uns i altres i forma part d’un replantejament i només ho puc interpretar com un fet positiu: unir esforços per trobar solucions que són comunes i explorar estratègies exitoses i compartir-les». L’associacionisme, continua el regidor, «ha variat al llarg del temps i en l’actualitat sembla un model en constant revisió i amb la necessitat de reforçar la presència molt més intergeneracional», corrobora.
La regidora de Relacions Cíviques, Monterrat Caelles, considera que «la pandèmia i l’esforç que ha suposat mantenir l’activitat durant aquests mesos d’incertesa ha enfortit a les entitats amb més ganes de créixer i capacitat de treball». Recorda que, des de la regidoria, han creat un web nou per reforçar a les entitats i que es coneguin, que es noti el seu moviment, les seves activitats.