El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (Gepec-EdC) ha negat aquest dimarts que el Priorat necessiti aigua de l’Ebre i ha denunciat la mala gestió del recurs que en fa la Generalitat, juntament amb la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR).
Segons han exposat els membres de l’entitat, el Priorat exporta anualment 7 hectòmetres cúbics (hm3) d’aigua a altres comarques -6 al Baix Camp i 1 a la Ribera d’Ebre-, mentre que el projecte presentat pel Departament d’Acció Climàtica preveu portar-ne 4 hm3. Amb tot, sí que han considerat «justificat» que arribi aigua del riu a l’embassament dels Guiamets per fer reg de suport a la zona.
El president del Gepec, Xavier Jiménez, ha concretat que des del Priorat es transvasen anualment 7 hm3 a altres comarques. 6 hm3 van del pantà de Siurana al de Riudecanyes, en compliment de la concessió que té la CRPR, mentre que l’1 hm3 restant va de l’embassament de Margalef al de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre).
«A Margalef no està justificat portar-hi aigua de l’Ebre, no té sentit. Volen agafar aigua de l’Ebre a Garcia (Ribera d’Ebre), portar-la al Priorat i tornar-la a la Ribera d’Ebre per la Palma d’Ebre. Margalef és autosuficient i pot abastir la seva zona de reg», ha assegurat.
Per Andreu Escolà, membre de l’entitat, en el cas de la zona de Siurana «el principal problema no és l’aigua» sinó «els drets que té la CRPR». «Si la concessió no existís es podria abastir perfectament el Priorat», ha assenyalat. Uns drets que permeten els regants del Baix Camp agafar 6 hm3 anuals de Siurana o fins al 90% de les reserves del pantà, segons Gepec. Per això s’ha preguntat quina garantia hi ha que l’aigua que arribaria a Siurana des del riu Ebre no acabaria al pantà de Riudecanyes. «Encobertament ens podem trobar amb un transvasament de l’Ebre fins a Reus», ha advertit Jiménez. «Estan fent el joc del triler», ha etzibat Escolà.
Amb tot, ha apuntat que es mostren favorables a la visió de la Generalitat de fer una inversió per garantir els regs de suport a la comarca, especialment a la vinya i l’olivera i ha defensat el paper de la pagesia per garantir el paisatge de mosaic típic de la zona.
Per altra banda, Escolà ha recordat que des del col·lectiu ecologista fa «deu anys» que reclamen que es facin obres a l’EDAR de Reus per regenerar l’aigua i que serveixi per al regadiu de la zona del Baix Camp. «Agricultura, Unió de Pagesos i la CRPR ens van menystenir. Amb l’ACA ens han amagat que durant 30 anys s’han llençat entre 6 i 9 hm3 cada any al barranc de Barenys. Cada any han llençat entre un i un pantà i mig de Riudecanyes», ha lamentat. «Si no ens haguessin menystingut, ara ja tindríem l’obra feta», ha remarcat Jiménez. La Generalitat preu que aquests treballs estiguin enllestits el 2026.
Per Escolà, si no s’ha posat fil a l’agulla durant tot aquest temps ha estat per interessos econòmics. «L’Ajuntament de Reus té el 33% de les accions de la CRPR i no fan servir l’aigua per regar, sinó per fer negoci», ha afirmat. Segons les investigacions del Gepec, a Reus l’aigua del Siurana li surt «més barata» que la del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i per això «no vol renunciar a la concessió». «A Reus reguen la gespa amb aigua del Siurana i als pobles del Priorat els porten l’aigua de boca en cubes», ha sentenciat Jiménez.
Paral·lelament, els ecologistes també sospiten de la concessió de l’aigua de l’Ebre que hauria d’anar cap al Priorat i que necessita l’aval de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Si la CHE no valida el traspàs en la pròxima planificació hidrològica del 2027, segons el Gepec l’aigua podria venir d’excedents de diferents comunitats de regants que la Generalitat «compraria» per, després, passar-la al Priorat. Per l’entitat es tractaria d’una pràctica inacceptable.
Contenciós en favor del riu Siurana
En un altre ordre de coses, el Gepec ha presentat un recurs de reposició davant l’Agència Catalana de l’Aigua, com a pas previ per presentar un contenciós administratiu al jutjat, per tal d’aconseguir la revocació de l’acte de renúncia de l’aigua del Siurana que els pobles de la seva conca van signar el 2001 a canvi de la creació de la Mancomunitat del Topograpo, que permet que Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera tinguin aigua de boca.
Pel Gepec, amb aquest document els municipis renunciaven a un cabal del riu Siurana de fins a 200 litres per segon per passar als 20 litres per segon actuals de cabal mínim ambiental. Segons els ecologistes, això beneficiava la CRPR perquè permetia que hi hagués més aigua al pantà de Siurana per transvasar cap a Riudecanyes. «Pensem que això va en contra de la llei», ha exposat Jiménez.
Arxivament
Finalment, el Gepec ha celebrat l’arxivament per part de l’Audiència de Tarragona de la denúncia que la CRPR va posar contra membres de l’entitat per un presumpte robatori d’una placa. Anteriorment el jutjat de Falset ja havia arxivat la causa fins a dues vegades, però els regants hi havien presentat diferents recursos. Segons els ecologistes «la denúncia es basava en una còpia de cartró de la placa, que ells diuen que és l’original», han comentat mentre mostraven la recreació.