Un dels objectius de la reurbanització del carrer Ample, segons consta a les bases del contracte de redacció del projecte executiu –adjudicat aquesta setmana–, és «la pacificació del carrer, donant continuïtat a l’eix cívic del carrer Llovera». Pacificar és el neologisme urbanístic de moda quan es tracta de limitar la circulació de vehicles i convertir en zona de vianants un espai públic. No falta qui ho considera més aviat un eufemisme.
Probablement, els redactors del plantejament inicial –la barcelonina Batlle i Roig Arquitectura, que també ho serà del definitiu– desconeixien que resoldre «la pacificació del carrer Ample» és una idea d’aquelles tan escaients que potser ho és massa, perquè invita a més lectures que l’estrictament urbanística. Els veïns i comerciants del tram inicial del carrer, entre la plaça de la Llibertat i la del Víctor, tirarien cohets si es pacifiqués el carrer Ample, però en tots els sentits, i s’acabessin els saraus i conflictes que s’hi prodiguen, derivats d’altres problemàtiques.
En qualsevol cas, l’actuació, que també inclou la reurbanització de la plaça del Víctor i de la plaça del Pintor Fortuny, marcarà el futur d’un dels carrers amb més solera de la ciutat. Bona prova de la seva categoria és que l’Ajuntament governat pels partits republicans el va batejar com a carrer de Castelar –en honor a qui va ser president de la primera República, coincidint amb la seva mort el 1899– i l’Ajuntament franquista el va convertir en Avenida del Generalísimo –en honor a Franco, després de la victòria a la guerra civil el 1939–.
Així les coses, una bona pensada del primer Ajuntament democràtic elegit el 1979 va ser posar-li el seu nom popular, carrer Ample, tot i que no s’ho havia dit mai oficialment.
Traçat a finals del segle XVIII i urbanitzat durant la primera meitat del XIX, la seva denominació inicial va ser carrer dels Seminaris, perquè enllaçava amb el passeig del mateix nom –l’actual passeig Mata–, però el fet que la part final fos més ample que la resta i que aquest tram fos convertit en passeig arbrat amb una coca central pels vianants i dues calçades laterals, van propiciar que els reusencs de l’època l’anomenessin carrer Ample.
Dels seminaris al ‘Màtic’
Suposo que cada generació l’ha tingut com a referent urbà per diferents motius. Durant el segle XIX, perquè el passeig dels Seminaris va ser un dels llocs preferits per l’esbarjo i les passejades dels reusencs. A partir del 1884, perquè la construcció de l’estació de trens al seu capdamunt el va convertir en la porta d’entrada i sortida de la ciutat pels viatgers del ferrocarril. Després, perquè s’hi van anar ubicant equipaments de rellevància, com el col·legi Sant Pere Apòstol del pare Manyanet, la societat recreativa La Palma, la Gota de la llet...
Per unes coses o per altres, el carrer va conservar un cert tarannà llibertí, visualitzat en la multitud de bars que s’hi aplegaven, tot i que pels de la meva generació, el local de referència era el Màtic, un saló de futbolins i màquines recreatives que roman en la memòria col·lectiva.
Gràcies a la bona memòria del fotoperiodista Alfredo González, veí del barri, crec que puc enumerar tots els bars que hi havia als anys vuitanta. Començant des de dalt, el bar-restaurant Llanes, el bar de la Palma, el Marian, les Caramelles, el Vernet, el Baviera, el Basora, el Cantàbric-Fonda Suïssa, el Tropical i el Diporto, més algun que hi quedava a tocar, com el Ramon. Una fatxenderia d’aquells temps era baixar el carrer Ample fent parada en tots, amb els resultats imaginables.
Alguns d’ells tenien un racó discret amb taula reservada i clientela fixa pel joc, amb el pòquer com a protagonista principal. Segurament, l’anècdota més cèlebre relacionada amb els bars i les partides de cartes al carrer Ample és l’atracament que van patir alguns dels caps policials i militars de la ciutat mentre es dedicaven a aquesta activitat –que estava prohibida, per cert–. Amb l’afegit que van reconèixer immediatament qui era el dissortat personatge, molt vinculat al carrer, que volia assaltar-los. Una d’aquelles històries impagables de la qual va fer safareig mig Reus.
En fi, esperem que el projecte que redactaran els arquitectes de Batlle i Roig, que també són els autors de la reforma del passeig de la Boca de la Mina, contribueixi a potenciar la zona i canviar algunes dinàmiques negatives.
El primer tast el tindrem amb el projecte de la plaça del Víctor, que ha d’estar redactat en un termini de dos mesos. Està previst poder iniciar les obres al mes de setembre d’enguany,.
Per a més endavant queden els projectes del carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny –el Condesito, per a la majoria de reusencs–. Un dels objectius en aquest darrer àmbit és «millorar la relació amb la plaça de la Llibertat». El llenguatge urbanístic és cada cop més friendly.
