Plou i fa sol, la lluna pel juliol

24 julio 2024 20:53 | Actualizado a 25 julio 2024 07:00
Josep Ballbé i Urrit
Comparte en:

Aquest dissabte passat van complir-se 55 anys de l’arribada de l’home a la Lluna. A hores d’ara, gairebé ni se’n parla. Mentrestant, els ianquis tenen assumit que el proper president tornarà a ésser l’esbojarrat Donald Trump, a les eleccions del 5 de novembre. Resultarà que fins i tot l’atemptat patit fa pocs dies l’ajudarà a assolir-ho. Gràcies a prevaricacions, enganys i tripijocs, durà les regnes del país al llarg d’un nou mandat. Als Estats Units, les fake news són el nostre pa de cada dia. La ciberdemocràcia cotitza a l’alça, a Wall Street. Que no ens passi res a la resta d’habitants del món! De llunàtics, n’és ple. Per contra, diu l’adagi allò que «home de bé és com blat de bona lluna».

Al llarg del temps, de la lluna n’han parlat poetes, músics, escriptors i cantants. El seu embolcall seductor ens encisa el cor i la ment. Cada dia que passa són més els qui creuen en la seva influència directa sobre l’estat d’ànim de la gent. Poca broma, doncs! Fins a l’extrem que «el dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna».

Sovint, alhora, s’associa la seva màgia al món eròtic. Com no recordar el text de la mítica cançó Boig per tu, del grup Sau!: «Em quedaré atrapat / ebri d’aquesta llum / servil i acabat / boig per tu. / Jo no puc arribar on ets tu / però dins la meva copa veig / reflexada la teva llum / me la beuré...». O també el de Blue moon: «Sola està la nit / quan tot el món descansa / dormint sense esperança/ Per un camí indefinit camina sense brogit / darrere el sol de ponent / La nit té una veu tan diferent / no té ni llums ni colors / més sí el caliu dels amors. / A cada cosa hi ha perfum de fada / totes les ombres s’han cobert de pau».

Tot i que pugui semblar rebuscat, em plau retre un record emocionat envers la figura de la gran Rosa Regàs, que ens acaba de deixar. Més concretament pel que fa a la seva novel·la Lluna llunera, una obra escrita des del coratge de reflectir els anys durs de postguerra, amarats per una visió tendra. És ací, en el desig esperançat de la pau i l’entesa, on pren tot el seu sentit un altre refrany colpidor: «La veritat és com la lluna. Com més a prop, més enlluerna».

Estic de mala lluna. M’horroritza, m’esparvera i em subleva el cinisme d’una hipòcrita comunitat internacional en front de conflictes bèl·lics que escenifiquen el genocidi. La seva inoperància nul·la a l’hora de jutjar i emmanillar líders del perfil de Vladimir Putin o Benjamin Netanyahu els hauria de passar factura. En ple segle XXI, si hem estat capaços de conquerir nous reptes a l’espai planetari, encara més ho hauríem de ser a l’hora d’aconseguir una bassa d’oli pel rei de la creació en el seu conjunt. Sense cap excepció.

Comentarios
Multimedia Diari